Notícia: En marxa l’Observatori Shock Monitor

Drets Humans i Empreses Militars i de Seguretat Privada

El passat 21 d’abril, en el marc del Seminari Internacional “Drets Humans i noves formes de mercenarisme: violacions, límits i oportunitats de l’ordre jurídic internacional”, NOVACT va posar en marxa l’Observatori de drets humans i empreses militars i de seguretat privada ShockMonitor, un projecte internacional d’investigació, monitoratge, documentació, anàlisi i treball en xarxa.

El seminari va ser una jornada plena de taules de debat al voltant de la indústria militar i de seguretat privada des d’una àmplia varietat de punts de vista: acadèmic, militar, civil, polític i institucional, per analitzar les conseqüències de l’activitat d’aquestes empreses sobre els Drets Humans i els seus mecanismes de funcionament, i discutir el paper dels Estats i de l’ordre jurídic internacional a l’hora de regular i controlar les seves accions.

En línia amb la visió estratègica del Grup de Treball de Nacions Unides sobre la utilizació de  mercenaris, des de NOVACT es va presentar ShockMonitor com una eina necessària per controlar l’impacte de les activitats de les Empreses Militars i de Seguretat Privada (EMSP) i contra la impunitat de les violacions comeses per aquesta indústria.

A través de la creació d’aquesta xarxa d’investigació, i davant la falta d’estudis i d’estadístiques oficials, l’objectiu d’aquest projecte és també prevenir les conseqüències de la privatització de la guerra i la seguretat, documentant, recopilant i analitzant les dades recollides per organitzacions de la societat civil treballant sobre el terreny, activistes de drets humans, món acadèmic, investigadors i altres institucions de recerca.

Una de les prioritats que vam voler destacar durant el seminari va ser la necessitat de fer arribar a les Nacions Unides les diferents situacions i contextos de violacions de drets humans recollides sobre el terreny, per poder, així, sumar-les al debat sobre les funcions i obligacions dels estats que contracten aquest tipus d’empreses.

“La multiplicació de les funcions de la indústria militar i de seguretat privada afecta un nombre cada cop més ampli de drets i llibertats”

Aquest monitoratge constant a nivell internacional de les activitats de les EMSP és imprescindible donat el funcionament actual de la indústria militar i de seguretat privada, que permet que aquestes empreses treballin para més d’un client dins d’un mateix territori sense tenir l’obligació de rendir comptes per les seves accions. El treball de recerca presentat fins ara dins el projecte ShockMonitor, indica que la majoria d’aquests clients provenen del sector públic, encara que l’augment en altres sectors, com l’energètic, és també molt significatiu, així com la multiplicació de les seves funcions, afectant a un nombre cada vegada major de drets i llibertats.

Seguretat Humana, EMSP i Violacions de Drets Humans

Les intervencions del Seminari es van centrar, a més, en la detecció de límits i en la presentació de noves iniciatives que podrien suposar una oportunitat per regular aquesta indústria. Les EMSP són una nova forma de mercenarisme que, segons la Dra. Helena Torroja, no encaixa dins de la definició actual de “mercenari”.

Torroja, professora de Dret Internacional Públic de la UB, directora  acadèmica del CEI Internacional Affairs i autora de l’Informe “Violacions de drets humans per les noves formes de mercenarisme i Dret Internacional Públic”, va presentar la perspectiva del seminari:  “la defensa del dret humà a la seguretat” i, per tant, l’obligació dels estats de garantir-lo a tota la seva població. Són els ciutadans, va recordar, qui pateix les conseqüències de l’activitat de les EMSP, i és per això que amb els mecanismes actuals d’autoregulació no n’hi ha prou. Tampoc són suficients els diversos acords polítics, donat el gran nombre d’accions no privatitzables, i de tipus activitats que caldria limitar.

“Són els ciutadans qui pateixen les conseqüències de l’activitat de les EMPS, i és per això que amb els mecanismes actuals d’autorregulació o els diversos acords polítics no n’hi ha prou”

En els nombrosos contextos internacionals on operen aquest tipus d’empreses, no s’aplica el sistema global instaurat pel món occidental basat en la seguretat humana i la responsabilitat de protegir, segons va afirmar el Dr. Mario Laborie Iglesias, Coronel de l’Exèrcit de Terra espanyol, assessor polític de l’Eurocòs i Doctor en Pau i Seguretat Internacional.

“Les EMSP violen un gran nombre de drets humans”, va recordar José Luis Gómez del Prado, exmembre del Grup de Treball de Nacions Unides sobre la  utilització de mercenaris, posant com a exemple alguns casos de tortura, execucions sumàries i violacions del dret a la salut. Contràriament a la definició tradicional de “mercenaris”, va alertar, les companyies actuals són legalment reconegudes per governs i institucions, estan registrades a les càmeres nacionals de comerç, i compten amb importants connexions amb els mons militar, polític i policial, a més d’amb les agències d’intel·ligència nacionals.

Dret Internacional Contemporani: Plans d’Acció i Buits Legals

L’adopció de plans d’acció local i global per aconseguir imposar límits vinculants a la privatització de la seguretat i la força armada és, per a la Dra.Torroja, una estratègia essencial. Ja existeixen, en aquesta mateixa línia, un nombre rellevant de normes de Dret Internacional general que posen límits a aquesta privatització i que podrien conformar un estàndard mínim internacional. Juntament amb les normes de desenvolupament progressiu, aquest estàndard mínim podria ser la via per conformar un tractat internacional o una declaració de l’Assemblea General de les Nacions Unides, impulsats pel treball coordinat de mobilització entre societat civil i representants acadèmics i polítics.

Tan important com identificar els buits legals existents en la legislació internacional, és definir quins tipus de mecanismes permetrien assenyalar, quan es produeixin casos de violacions de drets humans, quina és la responsabilitat de les empreses però també dels Estats, contractants de serveis de seguretat a agents privats no capacitats per exercir certes funcions. Ho va explicar l’assessor legal sènior de la Comissió Internacional de Juristes i Investigador associat del CEI International Affars, Carlos López.

La directora del Human Rights in Business Program, Rebecca DeWinter-Schmitt, va aprofundir en els tipus d’alternatives que podrien fer front a aquest buit legal, controlar l’activitat de les EMSP i definir les obligacions legals d’Estats i Empreses, a través de l’anàlisi de les  diverses iniciatives de soft law ja engegades a nivell internacional. La seva investigació se centra en les mancances i els progressos que ha suposat tant el document de Montreux,  com l’ICoC i els Plans d’Acció Nacionals, així com en detectar quins criteris i mecanismes de funcionament podrien ser més efectius.

El futur: protegir i ressuscitar els drets humans

Desde l’Institut Català Internacional per la Pau, el seu president, Xavier Masllorens, va alertar de la situació global de vulnerabilitat dels drets humans i del desequilibri en el binomi Llibertat-Seguretat, i va afirmar que no només  és necessari regular els drets i llibertats humanes per a la seva preservació i defensa sinó també, en alguns casos, per a ressuscitar-los.

Per a més informació:

COM PARTICIPAR a la xarxa d’investigació ShockMonitor, AQUÍ.
COM REBRE totes les novetats i notícies d’actualitat, AQUÍ.
Twitter: @ShockMonitor