Desde NOVACT ens sentim molt afortunades de ser una de les entitats que han rebut la confiança de la campanya “Casa Nostra Casa Vostra” (CNCV), donant suport a dos dels projectes de què formem part.
Per una banda, al nou projecte internacional de NOVACT de suport a la població migrant a Jordània, en el context de l’actual crisi humanitària, a més d’impulsar la continuació del projecte “Cap al restabliment de la legalitat a la Frontera”, en el qual hem estat treballant l’últim any juntament amb el Centre de defensa de Drets Humans – Irídia i l’associació de fotoperiodistes Fotomovimiento, i que podrà seguir denunciant les violacions de Drets Humans de les persones refugiades i migrants a la frontera sud espanyola.
Aquest suport, aconseguit gràcies a les contribucions d’un gran nombre de ciutadans de Catalunya és, alhora, una responsabilitat i un privilegi per a nosaltres. Una oportunitat que ens dóna forces per seguir treballant en la mateixa direcció i al costat d’una ciutadania activa, crítica i solidària. És per tot això que un dels nostres objectius serà multiplicar esforços per a que la nostra feina arribi al màxim possible de ciutadans. No seria possible sense tot el suport col·lectiu recollit per la campanya “Casa Nostra Casa Vostra”.
NOVACT participa i seguirà prioritzant el treball en xarxa amb entitats i coalicions catalanes al voltant de la temàtica de les migracions, el refugi i l’acollida així com també centrant-nos en múltiple aspectes relacionats amb Síria, participant i co-organitzant activitats de formació, sensibilització i incidència a Catalunya, juntament amb Stop Mare Mortum, Tadamon o Lafede.cat.
Ponts per l’entesa en la crisi mediterrània: reforçant la joventut a través de la cohesió social
Aquesta projecte consistirà en una intervenció realitzada a la localitat de Mafraq, punt de trobada de diverses rutes internacionals que acull – segons l’ACNUR -, 78.896 persones refugiades sirianes, 28.664 de les quals a la mateixa ciutat de Mafraq. Es tracta, per tant, d’una zona de conflicte potencial, on es fan especialment necessàries les tasques de foment de la cultura de pau i de la cohesió social entre la població refugiada siriana i la comunitat d’acollida.
Projecte a Zarqa (Jordània), amb l’associació jordana ARDD – Legal aid.
Les principals línies d’acció previstes en aquest projecte consistiran en:
1) Ampliar les capacitats i els recursos de la joventut jordana i siriana de Mafraq per a fomentar el diàleg i establir relacions orientades a la promoció de la resiliència, la cohesió social i la promoció de la cultura de pau (amb accions formatives, espais per al diàleg i consultes comunitàries).
2) Involucrar la societat civil jordana i siriana, així com les institucions públiques locals i internacionals, en reforçar la importància de la joventut com a potenciadora de la cohesió social en les comunitats refugiades i d’acollida, en un context de crisi del Mediterrani (a través d’una investigació comparativa, de la divulgació de les seves recomanacions i de la organització d’una conferència).
Totes aquestes accions es portaran a terme conjuntament amb l’associació jordana Arab Renaissance for Democracy and Development (ARDD)-Legal Aid i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
—–
Cap al restabliment de la legalitat a la Frontera Sud
Les organitzacions que portem temps treballant sobre la situació a la Frontera Sud i la realitat que es viu a ambdues ciutats (Ceuta i Melilla), així com al perímetre fronterer, som coneixedores de la situació d’emergència social en matèria de drets humans que s’hi viu.
Policia Nacional custodiant la tanca entre Ceuta i el Marroc, a la zona del Tarajal (Frontera Sud espanyola). Foto: Pedro Mata / Fotomovimiento
El 2016, les morts de persones que han accedit per via marítima a l’Estat Espanyol s’han duplicat en comparació a les dades de 2014. A nivell global, estem en un moment en què les polítiques públiques de molts Estats de la Unió europea s’estan enfocant de manera preocupant cap a l’expulsió massiva de persones migrants, incloent-hi l’Estat Espanyol, i no s’estan complint ni tan sols les quotes d’asil compromeses. A nivell específic, considerem que es fa imprescindible ampliar el focus cap a una realitat silenciada.
D’una banda, s’està negant el dret d’asil i els drets propis de les persones migrants a un gran nombre de persones que migren des de l’Àfrica subsahariana. Així mateix, s’estan produint situacions de vulneració de drets cap als menors migrants no acompanyats a Melilla, els qual entren en processos i situacions de forta desprotecció. Els menors no acompanyats, a més, estan patint situacions d’amuntegament als Centres d’Estada temporal per a Immigrants (CETI) juntament amb les seves famílies, quedant en una situació de desprotecció legal mentre l’administració no agilitza la seva situació administrativa. Diferents organitzacions treballant sobre el terreny han detectat, a més, un augment de casos de violències masclistes que estan tenint lloc en tots els contextos del trànsit migratori, on l’enfocament de gènere és totalment inexistent.
Actualment, hi ha una tendència creixent en emprar els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs) de Gran Canària i Tenerife, així com els de Múrcia, Algeciras i Barcelona com a espai en el qual es priva la llibertat a les persones nouvingudes per procedir a la seva devolució o per posteriorment derivar-les a entitats socials. Hi ha vulneracions de drets sobre aquesta població internada en els CIEs que no s’està visibilizant pel que fa a accés al dret d’asil, dret a la informació, dret a l’assistència lletrada, dret a la traducció, etc.
Cal destacar també la falta d’accés de vies legals i segures perquè les persones puguin accedir a l’Estat Espanyol, sumat a la falta d’una política realment efectiva, té com a conseqüència que milers de persones es juguin la vida cada any per migrar.
Mentrestant, la Llei de Seguretat Ciutadana de l’estat espanyol manté la il·legalitat de la frontera amb les “devolucions en calent” i suposa una repressió dels drets civils i polítics dels activistes que intenten denunciar aquestes greus violacions de drets humans.
El projecte iniciat el 2016 sobre les vulneracions de drets que pateixen les persones que accedeixen a l’Estat Espanyol de manera terrestre per la Frontera Sud (Ceuta i Melilla) ha sistematitzat aquestes vulneracions en un informe que es va presentar durant fa pocs mesos.
L’Estat espanyol continua mostrant-se contrari a la revisió de les fronteres sud del país (Ceuta i Melilla), adoptant una posició de bloqueig i rebuig a la demanda d’asil i protecció per part de les persones refugiades i migrants. No només l’actual llei d’estrangeria vulnera els drets d’aquest col·lectiu, sinó que, en aquest mateix sentit, existeix una manca de sensibilitat de la política europea vers aquesta situació. Per tot això, es nega l’entrada d’aquests debat a l’agenda política, on caldria que els partits assumissin, amb urgència, un canvi de política cap a discursos garantistes i no vulneradors.
