Comunicat: NOVACT s’adhereix al comunicat de la societat civil sobre el conflicte al Kurdistan iraquià

NOVACT – Institut Internacional per a la Acció Noviolenta s’adhereix al comunicat de la societat civil iraquiana, kurda i internacional. Poden trobar el comunicat y adherir-s’hi en aquest enllaç.

B6oFxpiIAAE0yr6.jpg-large-640x290NO A LA GUERRA, NO A LES SANCIONS ECONÒMIQUES: L’ÚNICA SOLUCIÓ ÉS EL DIÀLEG

Reconeixent el paper de la societat civil per promoure la pau, la noviolència i el respecte als Drets Humans, fem una crida al diàleg per abordar els problemes entre el Govern central iraquià i el Govern regional del Kurdistan, en un esforç per reduir les tensions i cessar les intervencions externes. La pau i l’aliança entre els ciutadans iraquians de diferents orígens, especialment entre àrabs i kurds, estan amenaçades arran del conflicte polític sorgit després del referèndum celebrat el passat 25 de setembre de 2017. Un referèndum que va comptar amb un suport aclaparant en favor a la creació d’una nació kurda independent. La societat civil està profundament preocupada pel que està succeint i en aquests moments han de ser inclosos com a socis i partícips dels esforços destinats a apaivagar el conflicte. El fracàs a iniciar el diàleg només comportarà que més actors bel·ligerants es mobilitzin entorn de la guerra i les sancions econòmiques, cosa que causarà un gran sofriment al conjunt de la ciutadania iraquiana. El 5 d’octubre, representants d’organitzacions d’Erbil, Suleymaniya i Bagdad, juntament amb representants de la societat civil internacional, es van reunir per discutir aquesta crisi i van acordar la següent declaració. Convidem a totes les organitzacions, associacions, xarxes i grups de voluntaris a unir-se a aquesta iniciativa i a contribuir amb les seves opinions i observacions.

1. El primer pas és parar l’escalada de tensions i el conflicte:

La classe política de Bagdad i Erbil han de posar al capdavant del diàleg aquells punts en els quals existeixi acord i no aquells en els quals estiguin en manifest desacord. Segons el parer de la societat civil, els punts comuns més importants haurien de ser:

a- El rebuig taxatiu a la violència, la guerra i la militarització com a mitjà per resoldre els conflictes interns, així com el rebuig al càstig col·lectiu dels civils a la regió del Kurdistan i en totes les parts de l’Iraq, incloses les sancions econòmiques.

b- El respecte a la Constitució iraquiana com a base per al diàleg per tal de resoldre aquest conflicte, al mateix temps que es treballa per garantir que els drets del conjunt de la ciutadania iraquiana són respectats i protegits per igual.

c- Acatar i respectar el dret internacional i el dret internacional en matèria de drets humans, en tots aquells esforços destinats a resoldre el conflicte.

d- Resoldre les disputes en formes acceptables des d’un punt de vista intern, acceptant les contribucions d’experts/es tècnics en resolució de conflictes de la Unió Europea i de les Nacions Unides amb la finalitat de facilitar el diàleg, però sense permetre la intervenció de Governs estrangers que pugui derivar en un conflicte regional de major amplitud.

e- Involucrar a la societat civil en el diàleg i la resolució de conflictes en general, i en la reconstrucció de la confiança entre àrabs, kurds, turcmans, assiris i altres ciutadans/es iraquians en particular.

2. El segon pas és abordar el referèndum:

a- No hi ha d’haver-hi càstigs o represàlies, especialment pel que fa al conjunt de civils que van votar, van recolzar, o no van secundar el referèndum.

b- Instem al Govern regional del Kurdistan i al Govern de l’Iraq a iniciar el diàleg, sense condicions prèvies, per buscar solucions al conflicte actual.

3. Una qüestió clau seran les àrees en disputa:

Les àrees en disputa estan devastades. En lloc d’empènyer-les cap a un nou conflicte, els territoris en disputa han de ser gestionats d’acord amb els següents principis:

a- Ha de donar-se prioritat absoluta a la consolidació de la pau, la tornada voluntària o solucions alternatives i duradores per a aquelles persones desplaçades internes, així com la reconstrucció de les zones afectades.

b- Rebutjar l’escalada de tensions ètniques i pensar en solucions internes als problemes de les àrees en disputa.

c- La ciutadania que es troba en les àrees en disputa així com aquella que n’és originaria han de participar en totes les decisions sobre el futur de les esmentades àrees.

d- La policia local ha de ser l’únic cos a càrrec de mantenir la seguretat interna. Altres forces armades han de replegar-se a les seves bases. Totes les armes pesades han de ser retirades immediatament de les àrees en disputa.

e- Assegurar la representació de la població local de manera que, amb prioritat màxima i com a condició prèvia per a les eleccions, es promoguin la coexistència, la seguretat, la tornada voluntària i la reconstrucció.
f- La pau duradora i sostenible requerirà justícia transicional. Fem una crida a l’estricta adhesió a la llei per promoure la justícia, la reconciliació, la cerca i aclariment de la veritat, les compensacions i la memòria a les víctimes entre els/les habitants d’aquestes àrees.

4. Aeroports, passos fronterers terrestres i fronteres:

Fem una crida a l’obertura d’una discussió respecte a les millors maneres de gestionar totes les fronteres, creuaments, ports i aeroports del país en el seu conjunt, que sigui liderada per tècnics experts. Especialment aquelles fronteres, creuaments (passos fronterers terrestres) i aeroports situats a la regió kurda. Aquesta discussió ha d’incloure a un conjunt de professionals dels ministeris pertinents, i els/les representants dels Governs provincials i les províncies involucrades, respectant els següents principis:

a- El primer objectiu és evitar qualsevol conflicte o acció militar en aquests llocs.

b- Regular i facilitar el trànsit de persones i béns, vetllant per a què es garanteixi que tant importacions com a exportacions es gestionin de manera clara i transparent.

c- Proporcionar als ports i aeroports les eines necessàries i la formació requerida (per experts/es estrangers/es si fos necessari) sobre la correcta administració d’aquestes instal·lacions, a fi de promoure una gestió transparent i combatre la corrupció.

5. La societat civil internacional, Nacions Unides, Unió Europea i països veïns:

a- Han de recolzar aquesta iniciativa i treballar a fi de motivar a tots els Governs a unir-se a la construcció d’una cultura de la pau duradora i sostenible, així com recolzar la solidaritat internacional.

b- La ciutadania estrangera, independentment de si resideix a la regió del Kurdistan o en altres àrees de l’Iraq, ha de ser exclosa de qualsevol forma de conflicte i mai ha d’emprar-se com a mitjà per pressionar a una part del conflicte.

c- Els treballadors i treballadores d’organitzacions internacionals, cooperants humanitaris, activistes per la pau i defensors/es dels drets humans han de poder obtenir visats en els aeroports en reconeixement a la important tasca que exerceixen en l’ajuda a l’Iraq per recuperar-se de la crisi i del desplaçament de persones que ha experimentat. Això haurà d’incloure a tots els que desitgin treballar a la regió del Kurdistan i a l’Iraq en general.

d- La comunitat internacional ha de recolzar als defensors i defensores dels drets humans iraquians que poden estar exposant-se a riscos a fi de promoure una pau justa i duradora. S’han d’establir mecanismes de protecció per prevenir i bregar amb les amenaces i els atacs contra el seu conjunt, i no merament ajudar a la seva reubicació després de conèixer que les seves vides estan en perill. L’ACNUDH (Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans) i/o la UE han d’establir un centre de coordinació o una oficina a la qual es pugui informar de les amenaces i atacs rebuts contra els/es defensors/es dels drets humans, tant a la regió del Kurdistan com en la resta de l’Iraq.”

Si representes un moviment de la societat civil, organizació o sindicat, i estàs d’acord amb el texto, firma el comunicat clicant aquí.