2 de Novembre de 2017. De la Declaració Balfour a l’actual complicitat internacional amb Israel.

B6oFxpiIAAE0yr6.jpg-large-640x290

Júlia Fernández // El record està sempre present en la memòria d’aquells que han patit la opressió, la violència, la pèrdua, l’espoli, la fugida, la repressió, la injustícia, la despossessió. El dolor pot ésser recordat cada dia per alimentar la resistència d’aquells que segueixen enfrontant-s’hi a diari i fer créixer l’energia que permet impulsar nous canvis. Sense passar per alt, doncs, la importància de recordar cada dia el que ha passat i el que segueix passant a Palestina, aprofitem aquest any que la ocupació israeliana ha sembrat de lamentables efemèrides per assenyalar la suma dels anys d’impunitat de l’Estat d’Israel i la contribució internacional en el manteniment del seu status quo. Avui fa cent anys que es firmà la Declaració Balfour entre l’imperi britànic i el sionisme, però aquest any també en fa 69 de la catàstrofe, la Nakba que dóna nom a l’expulsió de més de 700,000 palestins dels seus territoris i a l’inici del genocidi palestí per part del sionisme. Aquest 2017 recorda també els 50 anys de l’inici de la ocupació de Cisjordània, la Franja de Gaza i Jerusalem Est i la subjugació de la seva població al domini militar després de la Guerra dels Sis Dies; i commemora el 10è aniversari del bloqueig militar d’Israel a la Franja de Gaza, on hi manté una terrible crisi humanitària fins avui en dia.

Coincidint doncs aquest 2 de novembre amb el centenari de l’aliança britànica-sionista que va donar peu, durant la Primera Guerra Mundial, a l’inici del colonialisme sionista i a una política de suport britànic a Israel que es manté fins avui en dia, aprofitem per posar sobre la taula el paper que van jugar les potències occidentals en el compromís que es reflectí en la Declaració Balfour l’any 1917 i en les devastadores conseqüències que aquest fet ha causat en el territori i la població palestina, especialment recordades aquest any.

Avui fa exactament cent anys, l’Imperi Britànic d’aleshores firmava una declaració històrica en la seva política exterior tot establint un compromís amb el sionisme polític. Considerant favorable l’establiment a Palestina d’una llar nacional pel ‘’poble’’ jueu Balfour obrí la porta, si bé de forma més simbòlica que amb estatus legal, a la colonització, la despossessió, l’espoli, la segregació i la violació sistemàtica dels drets humans a Palestina. Si bé la declaració no estava dotada de validesa jurídica, configurà el marc necessari per tal de que el moviment sionista, exagerant-ne la seva significació, s’hi aferrés com a document fundacional i justifiqués l’establiment d’Israel a Palestina.

La carta de la qual la primera ministra britànica, Theresa May, instava aquest mateix any a la resta de la població del país a sentir-se’n orgullosa, constituí en realitat el primer reconeixement d’una potència mundial –colonial- dels drets dels jueus sobre la terra d’un altre poble, convertint-se en una poderosa eina de propaganda sionista i en l’instrumentalitzada justificació de la catàstrofe (Nakba) que resultà de forma deliberada en l’expulsió massiva de la població no jueva de Palestina l’any 1948, necessària per la creació d’aquella llar nacional de majoria jueva. Balfour fou, en definitiva, l’element fonamental que instaurà les bases, incorporades al Mandat Britànic a Palestina el 1922 i aprovades per la Lliga de les Nacions, a partir de les quals el sionisme establí, a costa de les llibertats i els drets del poble palestí, l’estructura fundacional del que actualment és l’Estat d’Israel.

Davant d’una llarga llista de resolucions de les Nacions Unides que condemnen l’actuació d’Israel sobre Palestina des de l’any 1947 fins l’actualitat i que exhorten al compliment del dret internacional, l’estat jueu segueix exercint, a l’abric d’una sòlida complicitat internacional, una ocupació militar i una política d’apartheid sobre la població palestina. La política d’expansió territorial i d’assentaments jueus il·legals en terra palestina, la negativa a permetre el retorn dels refugiats, la construcció del mur i el ferri control del moviment, la destrucció de cases palestines i l’espoli dels recursos, les detencions indiscriminades, el bloqueig i els atacs contra els civils a Gaza, les tortures als presos o la violència exacerbada i indiscriminada contra la població civil a tots els territoris són alguns exemples d’actuacions per part de l’estat israelita que han estat objecte de desaprovació i protagonistes de nombrosos dictàmens de l’Assemblea General i del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que han estat deliberada i sistemàticament ignorats fins avui en dia, posant en evidència el desinterès d’Israel pel compliment de la legalitat internacional.

El reconeixement de les aspiracions sionistes sobre Palestina en perjudici d’una població local majoritària l’any 1917 es tradueixen avui en dia en el manteniment d’aliances històriques, en els silencis còmplices o la indiferència de la resta del món cap a un estat ocupant, opressor i repressor que omet les exigències, demandes i condemnes que la ONU segueix dirigint-li a fi de que aturi la violència i les violacions sistemàtiques als drets humans del poble palestí.

La injustícia històrica i la continuada opressió i despossessió que pateix el poble palestí sota la ocupació d’Israel apel·len de forma ineludible a les altes esferes que dotaren de validesa l’aliança de 1917, a tots els còmplices actuals que en toleren i n’afavoreixen les conseqüències, a reconèixer la seva responsabilitat en la realitat actual del territori. Cent anys després de Balfour, la comunitat internacional té el deure d’exigir disculpes, reparacions i el compliment de la legalitat internacional a Israel.

Més informació: http://www.balfourproject.org/ i http://www.palestinalibre.org/articulo.php?a=66085