Resistència noviolenta 30 anys després de la Primera Intifada Palestina

No totes les efemèrides que celebra el 2017 en relació a l’Estat colonial a Palestina comporten una connotació tan negativa com el centenari de la declaració Balfour, els 70 anys de la Nakba palestina i el 50è aniversari de l’inici de la ocupació, a més de la recent declaració de Donald Trump, a través de la qual el govern dels Estats Units reconeix la ciutat de Jerusalem com a capital de l’Estat d’Israel, reafirmant el pes inel·ludible del seu paper en la colonització de Palestina i tancant la porta a qualsevol acord per una pau justa i sostenible. Avui fa trenta anys que la societat civil palestina s’alçà en una rebel·lió massiva contra la ocupació d’Israel als seus territoris i l’opressió de la seva població, posant de manifest l’existència d’un poble disposat a fer front a la violència i la injustícia des de la desobediència civil i l’acció social noviolenta; i és precisament aquest fet el que avui volem recordar i celebrar, des d’aquí i des de Palestina.

En aquests dies en els quals la societat civil palestina rememora el moviment de resistència popular que protagonitzà la Primera Intifada, l’atemptat de Trump a tota possibilitat d’aconseguir una pau justa per Palestina –fins i tot a la solució dels dos estats- posa sobre la taula la ineludible victòria de l’imperialisme a la regió, sotmetent a la població a una nova espiral de violència i a la brutal repressió de les forces d’Israel. Quatre morts i més d’un centenar de ferits són el preu que han pagat fins a dia d’avui les protestes de la societat civil, la mobilització de les joves palestines que han sortit al carrer a manifestar-se contra l’assentament de l’estat colonial que reafirma la declaració de Jerusalem com a capital de l’Estat d’Israel.
L’aixecament popular que fa tres dècads desafià la continuïtat de l’status quo colonialista i aportà una legitimitat inèdita a la causa palestina va constituir un moviment cohesionat i solidari que s’anà articulant des de 1987 fins al 1990 al voltant del treball dels comitès populars que s’havien forjat durant els anys anteriors. Les múltiples estructures de resistència civil noviolenta, presents ja anteriorment a l’esclat de la revolta i simultanis a les accions violentes dels anys setanta i seixanta, aportaren el caràcter massiu, generalitzat i organitzat des de la base que permeté sostenir l’aixecament popular en tots els seus àmbits i en tots els nivells de la mobilització política i d’acció social. Les vagues de comerciants i el boicot als productes israelites, la renuncia a pagar les taxes, l’incompliment de les ordres militars, la construcció d’estructures alternatives –i de vegades clandestines- d’autogestió, auto-abastiment i sosteniment comunitari (vinculades a l’educació, la supervivència econòmica o la salut) i diverses formes de protesta i de manifestació pacífica, protagonitzaren la rebel·lió popular que donà nom a la Primera Intifada palestina.

25286910_1450815091653652_1662036942_nAvui, trenta anys després de l’inici de la Primera Intifada, i davant les onades creixents d’atacs als drets i les llibertats civils i polítiques de la societat civil -a Palestina i arreu del món-, considerem inapel·lable celebrar la noviolència com a estratègia legítima d’acció social i de mobilització política, com a pràctica de transformació pacífica de les estructures d’opressió i d’injustícia i en defensa dels drets i les llibertats fonamentals de les persones i dels pobles.
Darrerament, hem vist emergir nombroses iniciatives de resistència noviolenta i de desobediència civil, mitjançant les quals la població s’ha organitzat i s’ha mobilitzat contra la repressió i l’exercici abusiu i indiscriminat de la violència dels Estats, denunciat les flagrants violacions comeses als drets humans i la perpetuació de les garanties d’impunitat que asseguren la persistència dels règims opressors.
Les efervescències col·lectives que han omplert els carrers de manifestacions pacífiques i demostracions de poder popular durant els últims anys, des del 15M i les Primaveres Àrabs, passant pel Black Lives Matters als Estats Units, i fins a les mobilitzacions ciutadanes a l’Estat espanyol contra la criminalització del dret a la protesta, contribueixen a despertar un interès per aproximar-nos una mica més a les experiències de resistència noviolenta que han protagonitzat, en altres moments de la història, la lluita d’altres pobles contra la opressió, la injustícia, la discriminació i la vulneració dels drets humans.
Avui és un bon moment, al parlar de les mobilitzacions que aquests dies omplen els carrers a la Franja de Gaza i a Cisjordània, per recordar la capacitat de resistència de la població palestina. Malgrat l’actual fragmentació de la societat civil dels territoris ocupats, malgrat la desesperació i la desesperança que genera la continuïtat de la colonització de Palestina, avui és un bon moment per recordar la legitimitat de la resistència noviolenta com a referent del poble palestí per continuar lluitant per la justícia i la llibertat.
Avui volem celebrar la Primera Intifada com a exemple per les generacions de joves palestines, que s’organitzen i es manifesten aquests dies contra les forces de l’ocupació.

Per llegir-ne més:
– Sobre la noviolencia (I)
Sobre la noviolencia (II)
-Sobre el rol de les dones en la Primera Intifada
Pel·lícula ”The wanted 18”