Informe “Les forces del mercat. L’auge del complex industrial de la seguretat de la UE”

 

Un grup de transnacionals està rebent milions d’euros de fons públics d’investigació per desenvolupar tecnologies de vigilància i espionatge cada vegada més invasives, revela un nou informe publicat pel Transnational Institute, Statewatch, el Centre Delàs de Estudios per la Pau, el Instituto Internacional para la Acción Noviolenta (NOVACT) y el Centro de Educación e Investigación para la Paz (CEIPAZ).

 

Grans empreses marquen l’agenda de la UE en matèria d’investigació en seguretat i s’enriqueixen amb ella.

L’informe Les forces del mercat revela que el programa de recerca de la UE ‘Societats segures’, que compta amb un pressupost de 1.700 milions d’euros, ha estat definit en gran mesura per la influència del sector de la “seguretat interior” i que, en aquest procés, està construint una Europa cada vegada més militaritzada i centrada en la seguretat.

El programa de recerca, que va començar el 2007, té per objectiu lluitar contra un nombre aparentment il·limitat d’ “amenaces”, que anirien des del terrorisme a la delinqüència comuna, mitjançant el desenvolupament de noves tecnologies de “seguretat interior”, com ara instruments automatitzats d’anàlisi del comportament i reconeixement biomètric.

Entre els principals beneficiaris d’aquests fons per a investigació trobem grans empreses: Thales (33,1 milions d’euros), Selex (23,2 milions d’euros), Airbus (17,8 milions d’euros), Atos (14,1 milions d’ euros) i Indra (12,3 milions d’euros) són les cinc transnacionals que han rebut més fons. Alguns instituts nacionals d’investigació també han rebut una gran quantitat de fons; els cinc primers serien: Institut Fraunhofer a Alemanya (65.700.000 d’euros), TNO als Països Baixos (33,5 milions d’euros), Institut de Recerca de Defensa a Suècia (33,4 milions d’euros), Comissió d’Energia Atòmica i Energies Alternatives a França (CEA, 22,1 milions d’euros) i Institut Austríac de Tecnologia (16 milions d’euros).

L’Estat espanyol és un dels principals receptors de fons per a investigació en seguretat: entre empreses, organismes estatals, instituts de recerca i institucions educatives, el país ha rebut més de 166 milions d’euros (el 9%) dels 1.800 milions des de 2007, segons xifres oficials de juny de 2017.

Moltes d’aquestes organitzacions i els seus grups de pressió han exercit un paper important en la formulació del programa d’investigació mitjançant la seva participació en fòrums publico-privats d’alt nivell, grups assessors de la Comissió Europea i grups de pressió com l’Organització Europea per a la Seguretat (EOS).

L’informe també analitza el Fons de Seguretat Interior de la UE, amb un pressupost de 3.800 milions d’euros, que proporciona fons als Estats membres perquè adquireixin noves eines i tecnologies: drons per al control de fronteres i sistemes de vigilància, receptors de IMSI per espiar telèfons mòbils, eines de vigilància a internet i sistemes policials per l’‘anticipació del delicte’ són alguns dels elements que apareixen a l’agenda.

Es preveu que el fons acabi pagant les tecnologies desenvolupades a través del programa d’investigació de seguretat, de manera que es generi un circuit tancat d’oferta i demanda entre companyies privades i autoritats estatals.

Tot i l’actual crisi econòmica, els fons de la UE per a noves eines i tecnologies de seguretat han augmentat de menys de 4.000 milions d’euros a gairebé 8.000 milions en el període 2014-2020 (en comparació amb 2007-2013). L’informe adverteix del risc que guanyin encara més força les tendències autoritàries en els Governs de la UE que en els últims anys han pres mesures sense precedents per normalitzar les mesures d’excepció i minar la protecció dels drets humans en nom de la lluita contra el terrorisme i la “seguretat”.

Les forces del mercat assenyala que les properes negociacions sobre la següent ronda de programes de finançament (2021-2027) ofereixen una oportunitat per reformar les bases en què es fonamenta el desenvolupament de noves tecnologies de seguretat i el finançament d’eines i equips per a autoritats nacionals.

Chris Jones, investigador del grup Statewatch i autor de l’informe, comenta:

“L’agenda de recerca de la UE en matèria de seguretat porta molt temps impulsada per una sèrie d’interessos interconnectats de grans empreses transnacionals i institucions de la UE per promoure un nou mercat de la ‘seguretat interior’ i tractar de respondre a una sèrie de qüestions greus com el terrorisme, la delinqüència, les catàstrofes naturals i d’origen humà, i les migracions a gran escala. La defensa d’aquests interessos ha donat lloc a una relació insana entre els sectors públic i privat. La democràcia està pagant un alt preu en nom de la seguretat. Les negociacions sobre la següent ronda de pressupostos de la UE haurien d’intentar posar fi a aquest inquietant complex industrial de la seguretat i prioritzar unes polítiques que situïn les persones i els drets fonamentals per sobre dels beneficis empresarials.”

Manuela Mesa, directora del Centre d’Educació i Investigació per a la Pau (CEIPAZ), apunta:

“Cal promoure una agenda d’investigació més plural, centrada en la ‘seguretat humana’, orientada a promoure societats inclusives. Es necessita més transparència i informació sobre els projectes d’investigació que es financen amb diners públics, que són desenvolupats per grans empreses i que redueixen la seguretat al control policial i la militarització de les fronteres. Si el diners que la Unió Europea ha invertit en control fronterer s’hagués destinat a resoldre les causes de la migració i el refugi, els resultats serien molt més satisfactoris i contribuirien a l’enfortiment dels drets humans.”

Felipe Daza, co-director de NOVACT, assenyala:

“Aquestes polítiques de seguretat comunitàries i, concretament, l’agenda d’investigació, són un reflex de la deriva autoritària de les institucions públiques que amenaça un dels pilars fonamentals sobre els quals es va construir la Unió Europea: els drets humans. L’enfocament de seguretat dura, basat en el control, la vigilància, la repressió i l’ús de mitjans militars en esferes de la seguretat pública, triomfa sobre de l’ètica i el respecte dels drets humans, imposant la narrativa que la seguretat està per sobre de tot, fins i tot de les nostres llibertats fonamentals. Està en joc molt més que un pressupost europeu: un model de societat.”


El Resum executiu en castellà de “Las fuerzas del mercado”, es pot llegir aquí. 

L’Informe complert en anglès, AQUÍ.