La sessió d’emergencia del Tribunal Russell sobre Palestina es va celebrar el 24 i 25 de setembre a Brussel·les. Va tenir com objectiu principal analitzar l’actuació d’Israel durant l’operació militar Marge Protector a la Franja de Gaza. No obstant, el veredicte final del jurat va fer referència a la situació global a Gaza durant les dues últimes dècades. El Tribunal va trobar evidències de crims de guerra, crims contra la humanitat, d’exterminació, persecució i incitació de genocidi en els atacs d’aquest estiu, però va concloure que “l’efecte acumulatiu d’un règim de repressió col·lectiva de molts anys sembla produir unes condicions de vida calculades amb l’objectiu de destruir al poble palestí a Gaza”
Després d’haver analitzat “l’escalada de violència, física i retòrica, desplegada a Gaza durant l’estiu de 2014”, el Tribunal també va remarcar “el potencial i les possibilitats que té un règim persecutori de transformar-se en genocida a tots els efectes.” I no només això, sinó que en el cas israelià, les proves han mostrat un augment de “la retòrica racista i la incitació al genocidi (…) manifestats en moltes capes de la societat israeliana.” Per tal de prevenir i suprimir aquests actes, els membres del Tribunal van emfatitzar la obligació de “passar a l’acció” de tots els Estats adherits a la Convenció de Genocidi de 1948.
Cal passar a l’acció per prevenir el Genocidi, però també per no permetre que es cometin una llarga llista de crims de guerra, que les proves i els testimonis presentats davant el tribunal van evidenciar: assassinats deliberats, destrucció extensiva de propietats no justificada per necessitats militars, atacs dirigits intencionadament contra la població i contra instal·lacions civils, ús desproporcionat de la força, atacs contra edificis dedicats a la religió i l’educació, l’ús de ciutadans palestins com a escuts humans, l’ús d’armes, projectils i de material i mètodes de guerra, i l’utilització de la violència per estendre el terror entre la població civil.
El Tribunal va arribar a aquesta i d’altres conclusions després de sentir les històries de diversos testimonis que van ser a Gaza durant l’Operació Marge Protector.

Sessió Especial del Tribunal Russell sobre Palestina al Albert Hall, Bruseles, 24 de Septembre de 2014
Veus desde Gaza
La sessió especial del Tribunal va ser introduïda pel Prof. John Dugard, el Relator Especial de Nacions Unides pels drets humans als Territoris Ocupats Palestins, amb un resum legal sobre les qüestions més crítiques a Gaza. Dugard va subratllar l’estatus legal de Gaza com a “territori ocupat”, vist per Israel com a “entitat hostil”. Pel que fa al bloqueig imposat a la franja, Dugard el va descriure com “una forma de càstig col·lectiva, motivada per interessos polítics”, i la reivindicació israelita d’autodefensa, com a “confusa” i “políticament irrellevant”, atès que el llançament de míssils no es va realitzar des d’un estat independent i extern, sinó que provenia d’una població que lluita per la seva independència. Els testimonis que van seguir a aquesta introducció, van participar en una discussió sobre la natura dels ats d’Israel a la Franja.
L’ex-oficial de l’exèrcit irlandès, Col Des Travers, va comparar l’Operació Marge Protector als greus i històrics bombardejos de Guernica i Dresden. En el cas de Gaza, el Tribunal va ser unànime a l’hora de considerar que es va tractar d’una operació “amb orientacions genocides.” De fet, durant questa sesió, el Tribunal també va ser informat que s’ha doblat el pressupost de l’exèrcit israelià (les Forces de Defensa Israelianes – IDF en les seves sigles en anglès). Queda oberta, per tant, la posibilitat que es produeixi un altre atac aviat i confirma, segons Des Travers, un increment en la freqüència de les operacions militars contra Gaza: “abans solien ser cada tres anys, actualment cada any i mig.”
Michael Mansfield, un respectat advocat especialitzat en drets humans, també va intervenir al Tribunal, urgint a passar a l’acció contra uns atacs que ” s’aproximen a la definició de genocidi”. De fet, alguns aspectes d’aquests atacs es poden veure reflectits en la definició de genocidi acceptada per l’ONU. Mansfield també va parlar de la comunitat internacional, – que va identificar com els Estats Units i el seu aliat, l’Unió Europea- denunciant que la UE, mentre estreny llaços amb Israel aconsegueix “adherir-se a un perpetrador de genocidi”, una responsabilitat que pot eludir amb una simple etiqueta de “relacions públiques”.

Michael Mansfield al Tribunal Russell sobre Palestina
També des del Tribunal es va fer una crida a la comunitat internacional a actuar d’immediat per fer front a aquesta realitat i treballar per tal que Israel compleixi les seves obligacions sota el dret internacional, per què l’Estat de Palestina pugui accedir a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, cooperant amb la Comissió de Recerca del Consell de Drets Humans. “És un fet reconegut que en una situació en la qual es cometen crims contra la humanitat amb impunitat, i on la incitació pública i directa al genocidi es manifesta a través de la societat, és molt provable que els individus o l’estat vulguin explotar les condicions que permetin perpetrar aquest crim.”
Per saber més sobre el Tribunal. Fes click aquí: http://www.russelltribunalonpalestine.com