23 Febrer 2015: Suspesa la sentència contra un defensor de drets humans palestí

Abdallah Abu Rahma in front of an israeli military, 2014

El passat 23 de febrer Abdallah Abu Rahma, conegut pel seu rol de coordinador del Comitè Popular de Bil’in contra el mur i com a membre de la plataforma Comitè de Coordinació de la Lluita Popular palestina, va veure suspesa la seva sentència a quatre mesos de presó i va ser condemnat a pagar una multa d’aproximadament 1.300 dòlares. Abdallah haurà de complir la sentència de presó en cas que en els propers tres anys, realitzi alguna acció que les autoritats israelianes considerin que implica violència o “l’obstrucció d’un soldat que estigui complint amb el seu deure.”

Abdallah Abu Rahma té 44 anys, és pare de dos nens petits i d’una nena, i solia treballar com a professor de primària al poble palestí de Bil’in. Avui és un activista pro drets humans, reconegut per la Unió Europea. El 21 d’octubre de 2014, un tribunal militar prop de Ramallah, el va declarar culpable d’interferir en la feina d’un soldat durant una manifestación pacífica que commemorava la Naqba (la catàstrofe), i en solidaritat amb els presos polítics, molts d’ells en vaga de fam.

Al maig de 2012, Abdallah es va posar davant d’un buldòzer impedint que l’operador reparés una tanca construïda al poble Beitunia. Segons l’activista, aquesta estructura va ser construïda per controlar i disparar la població palestina. “Van dir que estava davant d’un buldòzer, que no els vaig deixar continuar amb la seva feina, i és per això que el tribunal militar m’ha declarat culpable”, va explicar a Al Jazeera. La seva versió de la història ha estat corroborada per un militar israelià.

No és la primera vegada que Abdallah és detingut per algun delicte: el 2010 va ser condemnat a 12 mesos de presó per recollir llaunes de gas lacrimògen i bales – disparades contra els manifestants per militars israelians-, que ell utilitzava per mostrar la violència comesa contra activistes palestins. Aquesta primera sentència és una prova de la persecució legal que pateixen els activistes palestins, amb l’objectiu de silenciar-los i desarmar-los.

Tot i que, en la vista de la seva sentència, el tribunal militar va descriure la protesta noviolenta d’Abu Rahmah com un delicte ideològic, l’activista palestí afirma que no es rendirà en la seva lluita contra l’ocupació israeliana i continuarà protestant activament contra l’ocupació del territori palestí. “Tenim dret a protestar i expressar la nostra opinió- aquesta és la manera de defensar els drets humans i rebutjar l’ocupació” , va declarar, “la decisió del tribunal és decebedora i inacceptable, el propòsit d’aquest càstig és obligar-nos a detenir la nostra lluita.”

Segons la seva advocada, Gaby Lasky, “Abdallah és un defensor dels drets humans i té dret a protestar contra l’ocupació. No existeix una base legal que pugui justificar el seu arrest.” Segons Lasky, “sembla que perseguir un palestí per un acte simbòlic de noviolència contra l’ocupació té més significació polític que si se’l perseguís per un acte criminal.”

we want

Abdallah i altres manifestants en una protesta pacifica a Bil’lin, 2009.

Quan el jutge va emetre la sentència, va destacar que Abdallah Abu Rahma no havia estat condemnat per participar en una manifestació. Segons la seva advocada, aquesta declaració entra en contradicció directa amb el veredicte dictaminat pel tribunal a l’octubre de 2014. En la seva explicació de la sentència, el jutge va concloure que l’acció duta a terme per Abdallah Abu Rahma no havia estat ni planejada ni violenta, sinó es va tractar d’un acte de resistència passiva que no va ocasionar cap dany substancial. El tribunal també va admetre les proves presentades per la defensa que demostraven que, el 2010, la Unió Europea havia declarat Abdallah Abu Rahma un “Defensor de Drets Humans compromès amb la protesta no violenta contra la construcció del mur de separació israeliana al seu poble, Bil’in”, així com materials d’Amnistia Internacional que denunciaven que havia estat processat per exercir el seu dret a la protesta pacífica.

Com a membre de la plataforma Comitè de Coordinació de la Lluita Popular palestina, Abdallah és part d’un moviment popular que s’oposa a la construcció del mur de separació, l’ocupació i l’expansió dels assentaments de colons israelians, i que informa de les vulneracions de drets humans comeses contra la població palestina sota l’apartheid israelià. Abdallah és també el líder del Comitè Popular de Bil’in contra el mur, un poble ocupat de Cisjordània conegut per les seves protestes setmanals i que s’ha convertit en referent de la protesta noviolenta des del 2005, quan van començar les mobilitzacions. És per aquest motiu que Bil’in és també un dels objectius militars de l’exèrcit israelià, i la seva població suma un llarg historial d’arrestos i d’agressions. Fins avui, tres dels seus habitants han estat assassinats per l’exèrcit israelià, tots tres parents de l’Abdallah: a Bassem Abu Rahmeh li van disparar durant una protesta l’any 2009; la seva germana, Jawaher Abu Rameh, va morir a a causa d’una inhalació excessiva de gas lacrimògen; i al seu germà, l’activista Ashraf Abu Rameh, detingut el 2008, el van emmanillar, li van embenar els ulls i va rebre un tret mortal. Les investigacions d’aquests crims estan aturades i els soldats israelians responsables d’aquests assassinats segueixen impunes.

L’Alta Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors, Catherine Ashton, ha mostrat la seva preocupació respecte que l’Abdallah no pugui exercir els seus drets, entre ells manifestar-se pacíficament defensant els seus drets humans i els dels seus conciutadans, i l’ha reconegut com a defensor de drets humans: “el possible empresonament d’Abu Rahma és un intent d’impedir que ell i altres activistes exerceixin el seu dret legítim a protestar pacíficament contra l’existència del mur de separació.”

En resposta a la sentència contra l’Abdallah, aquestes van ser les paraules de Lansky, la seva advocada: “el règim militar d’ocupació no pot continuar considerant als opositors noviolents com a criminals, és només qüestió de temps que aquesta visió canvï. En lloc d’això, la policia i l’exèrcit haurien d’aplicar la justícia contra aquells colons els delictes dels quals la llei escull ignorar, incloent-hi els delictes per violència i robatori de terres.”