Carta a Yara Sallam, empresonada per defensar els drets de les dones a Egipte

Alianza por la Solidaridad és una organització amb qui NOVACT ha treballat en investigacions sobre la repressió a Egipte, i que encara avui recorda que hi ha activistes detingudes en aquest pais que arrisquen la seva vida i les seves llibertats per defensar els drets més fonamentals, inclòs el dret a defensar els seus drets. Les paraules de Sagrario Monedero -impulsora de la campanya #SendLoveEgyptWomen-,  en una carta dirigida a una de les defensores, Yara Sallam, han servit per expressar tota la indignació i ràbia.

Yara Sallam va ser empresonada el 21 de juny, juntament amb 22 activistes més, per participar en una manifestació en contra d’una nova llei que restringeix el dret a manifestar-se i des de llavors és a la presó. Va ser condemnada a 3 anys de presó i un de llibertat vigilada. El 28 de desembre es coneixerà el resultat de l’apel·lació presentada pels seus advocats. Aquí pots llegir més informació.

Benvolguda Yara:

Recordo la meva primera visita a el Caire, el desembre de 2011, i la nostra trobada. Havies vingut uns mesos abans a Madrid per parlar en una xerrada que connectava el 15-M amb les revolucions del món àrab, i molta gent m’havia recomanat coneixe’t. Quan no portàvem ni cinc minuts parlant vaig pensar que eres una  jove àrab atípica, que trenca els esquemes d’aquells occidentals que prejutgen. Tot el que em vau explicar tu i les teves companyes va trencar els meus.

Des d’aquella primera trobada ens hem seguit veient en llocs diferents, i la sensació en sentir-te parlar sempre ha estat la mateixa: les teves paraules, el teu discurs, la vostra manera de lluitar, de fer polítiques i també de ser polítiques és una finestra per la qual entra l’aire fresc  i fa volar els estereotips, els lideratges antiquats, la política a l’estil ays70 i les  “receptes” a favor de les dones egípcies, dissenyades en despatxos molt allunyats del carrer.

D’aquí a unes setmanes hauran passat quatre anys de la revolució egípcia que va enderrocar al dictador Hosni Mubarak. Sembla mentida tot el que ha passat en aquest temps. Des d’aquell gener de 2011 segueixo d’aprop el que passa a Egipte i he viscut amb horror les massacres a la població i la violència que s’exerceix contra les dones, als carrers i places que un dia van ser un símbol d’esperança per al món sencer. Per la defensa dels drets d’aquestes dones, et va ser concedit un dels premis de DDHH més importants a l’Àfrica.

Avui penso en tu, Yara, com he pensat en tu molts dies des del juny. Vaig pensar en tu aquest estiu en caminar per la riba d’una platja del Mediterrani, en un d’aquests moments en els quals et sents lliure i et vénen al cap persones que no ho són. Vaig pensar en tu, també, mentre participava en les manifestacions a favor de l’avortament, adonant-me de com n’és de fàcil perdre drets bàsics.

La realitat, Yara, és que ets a la presó per creure que al món les coses poden i han de ser diferents i per defensar els Drets Humans de totes les persones i, en concret, els de les dones. Ets a la presó per somiar, Yara. I jo, que també somio, estic fent tot el possible perquè tornis a trepitjar els carrers del Caire, que és on es troba el teu lloc. I probablement el que faig no sigui suficient per aconseguir-ho, però ho intento.

Faig també tot el que puc perquè sàpigues que penso en tu. Perquè sentis al clatell l’alè de milers de persones que, des de  llocs diferents, creiem que els teus somnis són importants. I necessaris. I perquè sàpigues que la gent que somia coses tan boniques com tu, mai estarà sola.

Fes clic aquí per saber més de la campanya.