“Ciutat Morta” s’emetrà finalment a TV3

El documental sobre el Cas 4F s’emetrà a TV3 el proper dissabte 17 de gener, malgrat la polèmica generada els últims mesos entre la televisió pública catalana i la productora Metromuster. En un comunicat publicat el 28 de novembre, els autors de la pel·licula denunciaven la falsedat de les declaracions d’Eugeni Sallent al Parlament de Catalunya, on el director de TV3 va assegurar que no hi havia cap intenció d’emetre Ciutat Morta, i que no hi havia hagut cap contacte per part de Metromuster des de 2013. “A partir de principis de novembre d’enguany, el contacte telefònic amb TV3 va ser regular i fluït: la negociació girava a l’entorn de la data: l’emissió estava confirmada. Quan tot semblava perdre’s en un tema tècnic de resolució de graelles i calendari, inesperadament se’ns va anunciar que per temes explícitament polítics (proximitat de les eleccions municipals i unes possibles eleccions plebiscitàries), finalment l’emissió es postergaria fins l’estiu de 2015.”

Fotograma del documental sobre el cas 4F

Finalment, però, l’allau de crítiques va aconseguir que TV3 refermés el seu compromís inicial i posés data per a l’emisió d’un llargmetratge “guardonat en una desena de festivals i hagi aconseguit el primer premi del Festival de Màlaga i una menció especial al Festival de Cinema de Sant Sebastià”. Els responsables del film ja han fet una crida a les xarxes: “Dissabte 17 de gener per fi, la nostra televisió pública emetrà la pel·lícula Ciutat Morta. Us proposem que baixeu al vostre bar preferit i els hi proposeu que dissabte a les 22.25h posin el Canal 33 per poder veure-la en col·lectiu”

Cinema Patricia Heras

Al juny de 2013, 800 persones van ocupar un cinema abandonat a la Via Laietana barcelonina per projectar un documental, després de rebatejar l’edifici en honor a Patricia Heras, dos anys després el seu suïcidi. Qui era la Patricia, perquè va acabar amb la seva vida i què hi té a veure Barcelona amb la seva mort, van ser les incògnites que van portar a la producció d’aquest documental d’homenatge i de denúncia. L’objectiu era que el seu cas no caigués en l’oblit.

Els fets del 4 de febrer de 2006 es van desencadenar quan un membre de la Guàrdia Urbana, en el transcurs d’una operació que intentava aturar una festa en una casa pressumptament okupa al carrer Sant Pere Més Alt de Barcelona, va rebre l’impacte d’un test llençat des d’un balcó que li va causar greus ferides, deixant-lo en coma. Aquesta versió oficial, relatada aleshores per l’alcalde Joan Clos, va anar modificant-se malgrat l’absència de proves, per acabar apuntant com a responsables a Patricia Heras i tres persones més: Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza. Malgrat no ser detingudes ni al lloc ni a l’hora dels fets, i haver negat des del principi cap implicació, tal i com la mateixa Patricia Heras va relatar al seu bloc, tots quatre van acabar complint penes de presó. A l’octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l’obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d’abril de 2011 es va suicidar a casa seva.

Evitar que es silencii un dels pitjors casos de corrupció policial de Barcelona

“En aquell judici no s’hi estava jutjant a individus, sinó a tot un col·lectiu. Es tractava d’un enemic genèric construït per la premsa i pels polítics de la Barcelona modèlica. Barcelona, la ciutat que tot just estrenava l’anomenada “ordenança de civisme”, una llei higienista, el marc legal perfecte per als plans de gentrificació d’alguns barris cèntrics, destinats al turisme. Les persones detingudes aquella nit eren caps de turc que encaixaven perfectament, per la seva estètica, amb la imatge del dissident antisistema: l’enemic intern que la ciutat modèlica havia anat generant durant els últims temps.”