En les últimes setmanes, s’han produït manifestacions massives sense precedents a Bagdad i altres ciutats del centre i el sud de l’Iraq. Els manifestants, en la seva majoria joves i dones, exigeixen demandes com una reforma econòmica i millorar l’accés a un lloc de feina, uns millors serveis públics, una governança equitativa i imparcial, la fi de la corrupció, unes eleccions transparent i legítimes i la reforma del sistema polític, inclosa la Constitució. Les manifestants s’han enfrontat a una repressió securitzada i a violacions massives dels drets humans (DDHH) comeses per les forces de seguretat i els grups paramilitars.
Novembre, 2019
Autor: Omar Daana
Organismes internacionals i Organitzacions de la Societat Civil denuncien comptants vulneracions de DDHH
Diversos organismes de DDHH, com l’ONU, Amnistia Internacional i HRW, han informat sobre violacions massives de DDHH i han documentat més de 330 morts i més de 15.000 ferits per part del govern i els grups militants. Aquests han estat utilitzant munició real, metralladores, magranes paralitzants, tancs antidisturbis i gasos lacrimògens d’ús militar per intentar frenar les protestes pacífiques. D’altra banda, organitzacions que treballen per la defensa dels DDHH també han denunciat, en diverses ocasions, l’arrest d’activistes i defensores de DDHH, el tancament d’Internet, la prohibició que periodistes i organitzacions de DDHH denunciïn violacions de drets fonamentals i les restriccions en l’exercici del dret a la protesta i a la reunió pacífica.
En aquest sentit, grups regionals de DDHH han emès declaracions exigint al govern iraquià l’alliberament immediat de tots els manifestants pacífics, el respecte del dret d’accés a la informació (i a Internet), i la garantia que les defensores dels DDHH puguin exercir el seu treball lliurement i sense restriccions. Els actors de la societat civil iraquiana a Bagdad han llançat també una iniciativa per a demanar la dimissió immediata del govern actual i la formació d’un govern interí no partidista, així com una rendició de comptes davant els casos de vulneració de DDHH. Al mateix temps, des de la societat civil d’Irbil s’ha demanat també definir un full de ruta per reformar el sistema polític a l’Iraq.
Malgrat l’excessiva repressió per part de les forces de seguretat de l’Estat, els manifestants utilitzen estratègies creatives i accions noviolentes, inclosa la desobediència civil, com a formes d’organització i mobilització comunitària.
Per part seva, la Missió d’Assistència de les Nacions Unides per a l’Iraq (UNAMI, per les seves sigles en anglès) ha iniciat consultes amb diverses parts, agents i autoritats, per a confirmar el compromís amb el respecte dels DDHH, inclòs la protecció del dret a la vida i el dret de reunió pacífica i a la llibertat d’expressió. A més, ha emès una crida a les autoritats perquè actuïn amb la màxima moderació enfront dels manifestants i ha sol·licitat la realització de recerques independents i imparcials sobre les constants violacions de DDHH i prendre mesures contra els autors de violacions d’aquests drets fonamentals.
Més recentment, en la 34a revisió del EPU de la OACDH a l’Iraq s’ha debatut la situació dels DDHH de diversos actors estatals i no estatals, fent una crida perquè les autoritats iraquianes protegeixin als manifestants i respectin les seves obligacions internacionals en matèria de DDHH.
Una reivindicació per a la inclusió social i una governança política realment democràtica
Els joves volen i reclamen més inclusió social i una governança social i política realment democràtica. Malgrat l’ús repressiu de la força per part de les cossos de seguretat de l’Estat, els manifestants utilitzen estratègies creatives i accions noviolentes, inclosa la desobediència civil, com a formes d’organització i mobilització comunitària.
Diferents organismes de l’Iraq, incloent els sindicats de mestres, estudiants, artistes, acadèmics, advocats, autoritats religioses i ciutadans iraquianes en la diàspora, estan donant suport als joves en les seves protestes i reivindicacions.
Malgrat això, els mitjans de comunicació dominants estan informant sobre els esdeveniments que s’estan desenvolupant, sense fer moltes anàlisis sobre les demandes del moviment juvenil per una justícia social i econòmica.
Els joves reclamen justícia social, una reforma econòmica, uns serveis públics de qualitat, una governança equitativa i imparcial, la fi de la corrupció, unes eleccions transparent si legítimes i la reforma del sistema polític, inclosa la Constitució.
Segons Ruba Ali al-Hassani, observador de l’Iraq, els joves demanen un canvi estructural en el sistema de govern: “Si hi ha alguna cosa que uneix als iraquians és això: l’elit política corrupta, independentment de la seva denominació, no els representa i no està invertida en el progrés polític i social”. L’impuls actual dels joves i persones que prenen consciència de la seva marginació i que es veuen potenciats per un nou sentit de pertinença a una identitat col·lectiva, condueix a la confrontació i a la negociació entre l’antiga estructura dels poders sectaris i les noves exigències de la ciutadania per una justícia social.
Per altra banda, Gailan Hamzah, activista de DDHH, ha expressat el seu temor davant el fet que manifestants, activistes i defensores de DDHH encara hagin d’enfrontar-se a un punt d’inflexió i a un futur ombrívol en la reivindicació dels seus drets, “aquest és un punt d’inflexió per a la llibertat d’expressió a l’Iraq, i podríem perdre aquest dret, ja que veiem que s’estan utilitzant les mateixes tàctiques que durant el règim de Saddam, estan trucant a les portes dels activistes per difondre por entre la gent”.
El paper de les dones en la protesta pública
El moviment de dones iraquianes està exercint un paper important en les protestes. Les dones activistes participen activament en la organització de les protestes públiques, dirigint el treball voluntari i l’organització comunitària, proporcionant assistència mèdica als manifestants ferits, i posant les demandes de les dones en el front polític.
Segons Amal Kabashi, coordinadora de la xarxa de dones iraquianes, les dones activistes iraquianes estan sortint valentament al carrer per a exigir justícia social, “cantàvem per la igualtat, la democràcia i la justícia. El nostre objectiu és canviar tot el sistema i construir una societat civil democràtica que respecti els DDHH”.
Les manifestants demostren la seva resistència, persistència i compromís amb els mitjans de protesta pacífics i l’acció noviolenta.
Les activistes iraquianes han utilitzat diverses tàctiques per a expressar les seves demandes, incloent accions no violentes per a ocupar l’espai públic. Son moltes les històries documenten el creixent nombre de joves que es manifestaven exigint un canvi. Els manifestants continuen demostrant la seva resistència, persistència i compromís amb els mitjans pacífics utilitzant plataformes en línia, art urbà i muralisme, voluntariat, esports, entre altres enfocaments , per a enviar un missatge d’esperança a favor d’una societat millor.
