Declaració del grup de treball permanent per a contrarestar la reducció de l’espai de la societat civil a l’Iraq
Tot i que la Constitució iraquiana garanteix un espai de treball a la societat civil (art. 45), reconeixent a l’individu el dret a reunir-se sota diferents formacions i noms per a contribuir al procés del desenvolupament i a l’acció política, econòmica i social, la realitat i la seva aplicació no són compatibles amb l’estipulat en la constitució. Les obligacions internacionals de l’Iraq clarament donen suport al dret d’associació i a formar associacions, sindicats, organitzacions i federacions.
Està prohibit treballar i formar sindicats d’estudiants en tot l’Iraq, a excepció de la regió de Kurdistà, encara que aquests sindicats d’estudiants es troben sota el control i la influència d’un grup limitat de forces polítiques i grans partits polítics. La qüestió és diferent per a sindicats de treballadors i professionals. Estan subjectes a múltiples restriccions, entre elles, s’evita que treballin en el sector públic o impedir el pluralisme sindical, i un nombre significatiu de sindicats de treballadors actius no estan encara reconeguts. Hi ha molts grups de voluntaris actius a l’Iraq, encara que s’enfronten a una sèrie de dificultats a l’hora d’obtenir els permisos per a dur a terme les seves activitats; alguns d’ells estan fins i tot sotmesos a restriccions. També, existeixen diverses iniciatives governamentals orientades a adoptar una llei per a limitar el treball dels grups de voluntaris i obligar-los a entrar en un marc centralitzat.
Encara que existeix un marc legal i un mandat de enregistrar les ONGs, seguim amb atenció els casos de violacions estructurals als quals la societat civil s’enfronta diàriament. A més, les violacions individuals contra algunes organitzacions amenacen amb transformar el marc legal organitzat en un mitjà de restricció, dominació i control sobre el moviment de la societat civil.
En general, moltes de les formacions de la societat civil recentment establertes s’enfronten a obstacles complexos que s’interposen en el camí de l’organització legal de les seves entitats i l’obtenció de personalitat jurídica. Els requisits i el mecanisme del procés de enregistrament per a les ONG no són conforme a la realitat. S’imposa una forma específica d’estructura interna d’aquests grups i, en algunes ocasions, fins i tot l’elecció del nom, l’estructura i l’organització interna és controlada. D’altra banda, les organitzacions pre-registrades sofreixen problemes per a mantenir el seu estatus legal i administratiu adequadament.
Encara que exigeixen molts requisits, la resposta dels departaments competents es retarda i, a vegades, les seves seus no són accessibles. Per exemple, el Departament d’ONGs iraquià està situat a la “Zona Verda”, per a la qual l’obtenció dels permisos de visita és difícil. El Departament d’ONGs a Erbil limita la continuació de l’estatus legal adequat de cada organització registrada, exigint l’obtenció d’una ordre administrativa anual, la qual requereix molt esforç, treball i seguiment. No obstant això, la seva obtenció no està garantida. No hi ha coordinació entre el Departament d’ONGs de Bagdad i el de Erbil. Això fa que existeixin dos mecanismes que no s’harmonitzen i augmenten la càrrega de les organitzacions que realitzen més d’un procés de enregistrament.
Encara que moltes organitzacions han complert amb aquests complexos requisits, no poden operar lliurement, ja que les autoritats els requereixen mesures addicionals, com l’exigència d’obtenir prèviament aprovacions administratives o de seguretat per a dur a terme certes activitats i programes. Els elements de seguretat també estan assetjant a algun dels treballadors i activistes de les organitzacions. Hi ha hagut casos on algunes organitzacions han demanat que no es contractés una o més persones pel seu activisme civil o perquè eren defensors de drets humans. Per exemple, el 25 de juny de 2022, un taller dut a terme per Al-Firdaws Association en Basra va ser assaltat per les Forces de Seguretat Nacional, interrompent l’activitat sense cap raó.
Les organitzacions de la societat civil, pròximes al moviment de la no-violència, a la protesta i a l’exigència de reformes polítiques, socials i econòmiques, són en molts casos amenaçades amb ser incloses en llistes negres o la seva clausura sense motiu legal. Noti’s que l’Iraq ha signat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el qual garanteix la llibertat d’associació i la contribució als assumptes públics.
Com s’ha esmentat anteriorment, un grup d’activistes internacionals i iraquians es van reunir per a confrontar aquesta realitat, sol·licitant a les organitzacions internacionals i locals i als actors rellevants que prenguessin accions per a confrontar el fenomen de les restriccions a la societat civil i es va llançar la iniciativa Masaha (espai en àrab): Un grup de treball permanent per a contrarestar la reducció de l’espai de la societat civil a l’Iraq.
El grup se centrarà en monitorar l’espai de treball de la societat civil a l’Iraq amb l’objectiu d’identificar les violacions i amenaces a la societat civil, advocant per la llibertat d’acció i l’aplicació de les obligacions constitucionals i els estàndards internacionals per a garantir que cap obstacle pugui restringir el treball de la societat civil o la seva llibertat de contribuir al desenvolupament.
MASAHA és un grup de treball obert per a donar cabuda a tots els actors de la societat civil que estan preocupats o operen a l’Iraq, on tots els interessats poden participar en el moviment per a defensar un espai segur i lliure per al treball comunitari a l’Iraq. El grup emetrà periòdicament informes de documentació i celebrarà reunions amb les parts interessades, els actors i les persones influents per a aconseguir la meta i els objectius del grup de treball.
