Ahir, 21 de setembre, va comparèixer davant el ple del Congrés el Ministre d’Interior Fernando Grande-Marlaska per a explicar els fets esdevinguts el passat 24 de Juny en el lloc fronterer situat entre Melilla i el Marroc en el qual van morir almenys 40 persones, segons Caminando Fronteres. La compareixença del Ministre Marlaska ha suposat una veritable decepció per a totes les organitzacions sotasignades.
El Ministre, en el seu discurs, ha contradit les imatges que van mostrar la violència que es va produir aquell dia i que es va traduir en la pèrdua de vides humanes i de desenes de ferits. Els intents del ministre de justificar l’actuació desproporcionada de la policia espanyola i marroquina, assegurant que va ser una entrada irregular violenta, són molt preocupants ja que alimenta un imaginari col·lectiu contrari a les persones migrants així com pel fet que evita realitzar qualsevol tipus d’autocrítica. El dolor dels supervivents i de les famílies dels morts continuen sent presents i és intolerable que es continuï esquivant la veritat, la justícia i els intents de reparació.
D’altra banda, és preocupant la falta d’informació i de resposta per part de les autoritats espanyoles respecte a uns fets tan greus i a pesar que diversos organismes internacionals han exigit que s’investiguin correctament els fets. Gairebé tres mesos després no hi ha informació sobre els protocols que es van seguir, ni com va ser la col·laboració entre totes dues autoritats policials, ni en quines condicions es van produir les devolucions sumàries que van captar les imatges d’aquell dia. És preocupant també la falta d’assistència sanitària durant i després de l’embotellament que es va produir a l’interior del pas fronterer així com les conseqüències que això va produir.
Així mateix no s’ha aclarit en quin moment es va conèixer la situació que s’estava produint a l’interior del lloc fronterer i per què no es va intervenir a nivell policial i sanitari des de l’estat espanyol per a fer tasques de rescat en un pas fronterer al qual es té accés. És alarmant la falta de perspectiva humanitària i de protecció de drets en una situació on la protecció a la integritat física i psicològica hauria d’haver prevalgut enfront de tota la resta.
La negativa del Congrés a la creació d’una comissió de recerca és decebedora així com una mostra de falta de responsabilitat i de transparència. Múltiples organismes internacionals han sol·licitat ja que es realitzi una investigació independent, però gairebé 3 mesos després no es coneix el resultat de les investigacions obertes per la Fiscalia i el Defensor del Poble.
Són moltes les preguntes que queden sense respondre -material antidisturbis utilitzat, nombre de devolucions sumàries, causes de les defuncions i de les lesions de les persones supervivents, etc. És per això que una vegada més insistim que és imprescindible es faci una investigació exhaustiva i suficient sobre els fets.
Si volem ser un país veritablement solidari i acollidor no podem permetre la falta de rendició de comptes i que el dret dels estats a protegir les seves fronteres prevalgui sobre les vides humanes.
Iridia
NOVACT
Grupo de Acción Comunitaria – GAC
Coordinadora de barrios
Solidary Wheels No Borders For Human Rights
Prodein
No Name Kitchen
Proyecto Frontera Sur Canarias
SJM- Servicio Jesuita a Migrantes
Redesscan
Alternativa Antimilitarista-MOC de Canarias
Asamblea de Apoyo a Personas Migrantes de Tenerife
Red Canaria por los derechos de las personas migrantes
Red ciudadana de solidaridad con las personas migrantes en Lanzarote
Observatorio de Derechos Humanos Sambas Martine
InteRed
Mundo en Movimiento
Somos Red
CIM Burkina
CESÁfrica
CIE No Madrid
Asociación contra la exclusión ALAMBIQUE
Coordinación de luchas contra el empobrecimiento , la precariedad y la exclusión BALADRE
Erletxe (Irun)
Coordinadora Obrim Fronteres – COF
Unitat contra el Feixisme i el Racisme, Catalunya (UCFR.cat)
