Reports 26/11/2013

Exèrcits privats corporatius a l’Afganistan

Exèrcits privats corporatius a l’Afganistan. La regulació de les Empreses Militars i de Seguretat Privades en un ‘territori d’operació’

Download the report
Publication date

26/11/2013

Aquesta investigació, elaborada en cooperació amb la Coalició Internacional Control PMSC, presenta una anàlisi basada en un estudi de cas sobre l’ús i activitats de les EMSPs en situacions de conflicte i, en particular, se centra en com Estats territorials on aquestes empreses operen, com l’Afganistan, responen al repte de la regulació i control d’aquests actors armats. Aquestes empreses són actors importants que perpetuen un model de societat militaritzada , que pot tenir efectes potencialment desestabilitzadors a l’escenari de transició del país.

Sent el màxim exponent de la guerra global contra el terrorisme, el conflicte de l’Afganistan (2001 -present) és, juntament amb l’Iraq, un dels primers exemples de la privatització de la guerra contemporània. L’ús de contractistes privats en el marc de conflictes armats no és una política nova, però a l’Iraq i l’Afganistan ha adquirit noves dimensions contemporànies: no només ha augmentat dràsticament en nombre i forma, ara corporativa, sinó també el tipus de serveis que realitzen. Del 2001 al 2007, el nombre estimat de les EMSPs presents a l’Afganistan variava entre 60 i 140 empreses, amb al voltant de 18.000-28.000 efectius. A més, aquestes empreses han realitzat tot tipus de serveis militars i de seguretat . Des del transport i protecció de combois militars , la formació i entrenament de forces armades locals, i la protecció d’ambaixades i projectes de reconstrucció , fins a la desactivació de mines i l’eradicació de cultius d’opi, el suport operacional directe (inclòs el maneig de drones), i tasques d’intel·ligència com l’interrogatori de presoners.

En aquesta línia, l’estudi destaca la necessitat d’una reglamentació internacional de les EMSPs que serveixi per a la regulació en el moment de la seva arribada als països en guerra. Des d’una perspectiva de drets humans, això podria significar que els estats territorials tinguin un compromís real amb el compliment de les seves obligacions de protegir els drets humans i de garantir el respecte del dret humanitari sota la seva jurisdicció.