Reports 21/09/2017

Sense drets no hi ha seguretat

En nom de la lluita contra el terrorisme, hem observat un ús extensiu del poder policial i l’adopció d’un arsenal legal repressiu que ha estat responsable de dramàtiques violacions de drets humans amb un creixent patiment a tota la Mediterrània.

Download the report
Publication date

21/09/2017

Authors

Albert Caramés Boada i Júlia Fernàndez Molina

En les darreres dècades, els nostres governs han cercat una solució a l’extremisme violent només en un conjunt de mesures antiterroristes basades exclusivament en l’acció policial, i també militar, en la seguretat i en la limitació dels nostres drets i llibertats. En nom de la lluita contra el terrorisme, hem observat un ús extensiu del poder policial i l’adopció d’un arsenal legal repressiu que ha estat responsable de dramàtiques violacions de drets humans amb un creixent patiment a tota la Mediterrània.

És aquesta la única resposta possible? Per tal de reflexionar en torn a aquesta qüestió, NOVACT presenta l’estudi “No Security Without Rights”. Aquest estudi, realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, analitza l’evolució de la llei antiterrorista a nivell internacional. A continuació presenta un anàlisi comparatiu (Algèria, Egipte, Espanya, França, Grècia, Iraq, Israel i els Territoris Ocupats Palestins, Itàlia, Jordània, Líban, Líbia, Marroc i el Sàhara Occidental, Síria, Tunísia i Turquia) de les legislacions antiterroristes a la regió Euro-mediterrània i es conclou per un anàlisi detallat de les violacions  als estàndards internacionals en matèria de drets humans.

La vaguetat en les definicions de terrorisme i d’acte terrorista incorporades a les legislacions nacionals, primer motiu de denúncia de l’esmentat estudi, porta a la persecució indeterminada d’individus i col·lectius, a més de la criminalització arbitrària d’activitats percebudes com una amenaça per a la seguretat de l’estat. Això porta a un abús indiscriminat, arbitrari i subjecte a interessos i subjectivitats de les possibilitats del terme, així com l’adopció de polítiques que vulneren els drets humans.

En conseqüència, els drets civils i polítics (llibertat d’expressió, associació. Opinió, participació i de reunió) queden fortament malmeses i posen en entredit la legitimitat del contracte social entre governants i ciutadania. Els casos de tortures i tractes inhumans, cruels i degradants constitueixen una constant de denúncia durant tot l’informe. Aquestes violacions perpetrades, a més, es donen en un clima d’impunitat, on la denegació al dret de reparació i la falta d’investigació i persecució dels culpables constitueix una constant a la regió.