La reducció de l’espai polític per a la societat civil i la contenció de la protesta social a Espanya

En aquest informe, analitzem, per tant, el dret a la protesta prestant atenció als detalls que han fet palpable la seva vulneració des de l’any 2015 a l’Estat espanyol. Per a això, s’han marcat cadascun dels drets que configuren el dret a la protesta, mostrant context, jurisprudència i incidents concrets identificats, en cada cas, per les diferents organitzacions que formen part de la plataforma Defender a qui Defensa i la seva eina de monitoratge i suport Xarxa Malla.

En aquest informe, afegim el dret a la integritat psicofísica sota l’ombrel·la del dret a la protesta. Entenem que l’ús excessiu de la força per part dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat és una greu vulneració dels drets humans causant, en gran part, d’un efecte disuasori de la participació en protestes per part de la societat civil.

Des de 2015, els diferents canvis legislatius han allunyat Espanya del compliment de les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans: la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana; la doble reforma del Codi Penal, a través de la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, i la Llei Orgànica 2/2015, de 30 de març, per les quals es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en matèries com els delictes de terrorisme o els relatius a la discriminació (en particular, el delicte d’incitació a l’odi). A través d’aquesta Llei, es “materialitza” el Pacte antiterrorista, un pacte que acollia canvis legislatius importants, que s’explicaran més endavant, en relació amb les polítiques antiterroristes i de seguretat nacional.

Aquest paquet de mesures, que ha estat durament criticat per organitzacions de la societat civil, centres de drets humans i òrgans internacionals com el Consell d’Europa, continua vigent. Mesures coercitives que van néixer per silenciar, principalment, la societat civil espanyola que es negava a conformar-se davant dels retalls en drets econòmics, socials i culturals que van començar a Espanya el 2008, motivant que inicialment es sortís al carrer a reivindicar drets. Un marc legislatiu que ha considerat tractar la societat civil organitzada com un problema d’ordre públic i seguretat. Un prisma securitari de la realitat política i social del país que profunditza en eliminar unes salvaguardes adequades dels procediments sancionadors i judicials, atorgant àmplies facultats a la policia mitjançant una legislació de llenguatge ambigu i poc concret. Tot això ha servit per processar penalment i/o sancionar administrativament comportaments que estan protegits per drets fonamentals.