Europa facilita l’expansió d’empreses vinculades al genocidi a Palestina

Un informe impulsat per l’ODHE, SUDS, NOVACT i Irídia identifica nou vies a través de les quals empreses militars, de vigilància, ciberseguretat i intel·ligència artificial vinculades a l’ocupació, l’apartheid i el genocidi a Palestina accedeixen a finançament, contractes i estructures empresarials dins de la Unió Europea.

Les tecnologies desenvolupades i testades en el context del genocidi a Palestina estan entrant al mercat europeu de la seguretat. Així ho denuncia l’informe Les portes d’entrada de la tecnologia del genocidi a Europa, publicat per l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE), SUDS, l’Institut NOVACT de Noviolència i Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans.

La investigació identifica nou vies de penetració del sector israelià de defence tech a Europa. Aquest ecosistema agrupa empreses militars, de ciberseguretat, vigilància, drons i intel·ligència artificial vinculades a l’ocupació, l’apartheid i el genocidi contra la població palestina.

Segons l’informe, des de l’octubre de 2023 aquest sector ha experimentat un fort creixement impulsat per l’augment de la violència d’Israel, que ha convertit el territori palestí en un laboratori i aparador per als productes militars i tecnològics israelians.

Al mateix temps, la guerra també ha accelerat la sortida a l’exterior de moltes empreses israelianes. Les dificultats per accedir a capital, la reducció de la inversió estrangera i les disrupcions derivades de la guerra han empès moltes empreses a buscar noves destinacions des d’on operar. Segons la investigació, una de cada cinc empreses tecnològiques israelianes ha traslladat part de les seves operacions fora d’Israel des de l’inici del genocidi.

Europa com a espai d’expansió empresarial

L’informe assenyala que la Unió Europea s’ha convertit en una destinació estratègica per a aquestes empreses, ja que els permet accedir a finançament, licitacions públiques, contractes de recerca i desenvolupament i operar dins del mercat únic europeu.

La investigació destaca que el 54% dels contractes d’exportació de la indústria militar israeliana signats durant el 2024 van ser amb països europeus, amb un valor aproximat de 8.000 milions de dòlars.

Entre les principals vies d’entrada detectades hi ha la creació de filials i subsidiàries europees, el rebranding o canvi de nom per ocultar vincles amb empreses matriu israelianes, la compra d’empreses europees o la participació en estructures supranacionals com l’OTAN.

L’informe identifica especialment el paper d’Alemanya, Luxemburg i Xipre com a portes d’entrada al mercat europeu. Alemanya concentra contractes, exportacions i estructures d’influència vinculades al lobby militar israelià, mentre que Xipre i Luxemburg ofereixen avantatges fiscals, infraestructures empresarials i mecanismes societaris flexibles que faciliten l’aterratge i expansió d’aquestes empreses dins de la UE.

Empreses de vigilància i tecnologies de doble ús

La investigació identifica una vintena d’empreses israelianes del sector de defensa tecnològica que s’han consolidat al mercat europeu durant els darrers dos anys. Entre aquestes hi ha Israel Aerospace Industries, Elbit Systems, XTEND Defense, NextVision o Cyberbit.

Un dels casos analitzats és el de NSO Group, l’empresa fabricant del programari espia Pegasus, coneguda a Catalunya pel cas CatalanGate. Segons l’informe, l’empresa opera des de Luxemburg a través d’una estructura societària complexa i opaca que facilita moure’s entre jurisdiccions i esquivar regulacions més estrictes.

L’informe també alerta que moltes d’aquestes tecnologies són productes de doble ús, és a dir, tecnologies que poden aplicar-se tant en contextos militars com en polítiques de control fronterer, vigilància massiva, repressió policial o persecució de la protesta social.

Les organitzacions impulsores denuncien que aquesta expansió empresarial es produeix en un context de feble supervisió pública, fragmentació normativa i manca de mecanismes efectius de diligència deguda en drets humans.

Barcelona i la Fira, assenyalades com a espais d’aterratge

L’informe dedica un apartat específic a Barcelona, identificada com un hub emergent de ciberseguretat i com a espai d’aterratge d’empreses israelianes o vinculades al seu ecosistema tecnològic. La celebració de congressos internacionals, l’atracció d’inversió estrangera i l’existència d’infraestructura tecnològica han convertit la ciutat en una plataforma estratègica per a aquestes empreses.

La investigació també assenyala el paper de la Fira de Barcelona, que acull de manera reiterada empreses involucrades en el genocidi contra el poble palestí. Segons l’informe, aquests espais contribueixen a normalitzar i comercialitzar tecnologies militars, de vigilància i de doble ús sota narratives d’innovació i ciberseguretat.

Davant d’aquest escenari, les organitzacions impulsores reclamen revisar les relacions institucionals, comercials i financeres amb el sector militar i de seguretat israelià, excloure de la contractació pública i dels programes de finançament europeus les empreses implicades en vulneracions greus de drets humans i reforçar els controls sobre les tecnologies de doble ús.