La pau s’entrena: Sports X Hope s’omple per debatre sobre futbol i convivència
La conferència, impulsada per l’Institut NOVACT de Noviolència, reuneix clubs, entitats i institucions per debatre com l’esport pot ajudar a conviure, de les acadèmies de la Hope League a Síria, l’Iraq i Jordània als barris de Sabadell, Madrid i Roma
La Sala París del recinte del Camp Nou va quedar plena dijous per acollir Sports X Hope, la conferència internacional impulsada per l’Institut NOVACT de Noviolència al voltant d’una pregunta: què cal perquè el futbol ajudi de debò a conviure? Entre el públic hi havia representants de clubs, entitats i institucions, i també activistes de diversos països de la Mediterrània que participen a The Nonviolence Factory, la trobada internacional de formació en resistència noviolenta que NOVACT organitza amb Irídia i que aquesta setmana celebra la quarta edició a Barcelona.
La jornada, conduïda per la periodista esportiva de La Vanguardia Anaïs Martí, va partir de la Hope League, el projecte pilot que NOVACT impulsa amb la Fundació FC Barcelona, l’Escola de Futbol La Caserna, Un Ponte Per, IDARE i DOZ en camps de Síria, l’Iraq i Jordània. Un any després de començar, la lliga ja suma més de 1.700 infants, i una de cada tres és una nena. Als seus equips hi juguen junts infants àrabs i kurds, musulmans i cristians.
Durant la benvinguda es va projectar el vídeo del projecte:
La pau s’entrena
La primera taula, moderada per Oriol Andrés, periodista de Contrast, va mirar què passa sobre el terreny. Abdulaziz Ramadan, fundador i director general de DOZ International, la sòcia de la Hope League al nord-est de Síria i al Kurdistan iraquià, va explicar que, quan van començar, hi havia famílies que advertien els infants que no parlessin amb els d’altres comunitats. El futbol, que a Síria es viu a totes les cases, s’ha convertit en un punt de trobada. Segons Ramadan, a través dels infants s’arriba a les famílies i a tota la comunitat, una població a la qual la política no arriba i el futbol sí, i les acadèmies s’han convertit en espais sense judicis on ha crescut la confiança i també el lideratge de les noies.
Aquesta manera de treballar té un mètode al darrere. El model de la Hope League es basa en SportNet, el mètode de la Fundació FC Barcelona, i en l’experiència de La Caserna en futbol popular. Àlex Canals, coordinador de projectes de la Fundació, va explicar que SportNet funciona en tres temps: pactar acords en grup, posar-los en pràctica durant el partit i reflexionar-hi després, de manera que el que s’aprèn al camp serveixi també fora. Els entrenadors i entrenadores locals l’han après de la mà de La Caserna, que els ha format sobre el terreny.
Giulia Torrini, presidenta d’Un Ponte Per, l’ONG italiana que treballa a l’Orient Mitjà, el nord d’Àfrica i l’Europa de l’Est, va posar el focus en les noies que viuen en contextos patriarcals i en les “petites revolucions quotidianes” que poden obrir iniciatives com aquesta. Va posar com a exemple la Women’s Challenge Marathon, una cursa en bicicleta que Un Ponte Per va organitzar a Mossul, on dones de diferents edats i religions van pedalar pels carrers de la ciutat que havia estat la capital de l’Estat Islàmic.
La taula es va tancar amb una pregunta incòmoda però necessària: què passa quan s’acaba un projecte pilot? La resposta va apuntar a les persones de la comunitat, començant pels entrenadors locals: són elles qui han de fer seu el projecte perquè continuï.
El barri juga en equip
La segona taula, moderada per la periodista i medallista olímpica de natació artística Clara Basiana, va portar el debat a l’escala del barri, i a la pregunta de quin esport es defensa i al servei de qui. Oleguer Presas, de l’Escola de Futbol La Caserna, una escola de futbol popular i autogestionada de Sabadell, va recordar que a Catalunya hi ha més de 4.000 infants que no es poden federar per la seva situació administrativa. La Caserna els busca lligues amistoses perquè puguin jugar i assumeix col·lectivament les quotes de les famílies que no les poden pagar.
Dolores Galindo presideix Dragones de Lavapiés, el club que fa dotze anys va néixer en un dels barris més diversos de Madrid. Va defensar que les metodologies són útils, però que el que realment construeix cultura de pau és tenir clars uns valors: el feminisme i l’antiracisme. Giovanni Castagno, president de l’Esquilino Football Club, nascut a l’escola pública d’un barri de Roma, va explicar que a Itàlia el futbol de base està travessat per la classe social, i que moltes famílies s’endeuten per pagar les quotes.
La taula també va abordar com es gestionen els conflictes dins d’un equip. Andrés Barrientos, de l’Escola de Cultura de Pau, va explicar que la convivència es dissenya: cal pactar entre tothom com es vol estar junts i, quan algú se’n desvia, posar límits proporcionats i sempre acompanyats de diàleg, perquè el càstig per si sol no funciona. Presas ho va concretar amb l’experiència del seu club, on no fugen del conflicte, sinó que el fan servir per aprendre, amb una mirada restaurativa en lloc del càstig.
La benvinguda institucional va anar a càrrec de Marta Segú, directora general de la Fundació FC Barcelona; Gerard Graells, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i Luca Gervasoni, director de NOVACT. A la cloenda, César Tovar, representant territorial a Barcelona del Departament d’Esports de la Generalitat, va reclamar que l’esport sigui un dret a la pràctica i no només sobre el paper, i Mar Benseny, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, va lamentar que els entrenadors dels països en conflicte no haguessin pogut assistir a la conferència.
La lliga continua.
Sports X Hope és una iniciativa de NOVACT, la Fundació FC Barcelona, l’Escola de Futbol La Caserna, Un Ponte Per, IDARE i DOZ International, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
