Notícies 09/03/2022

No a la guerra a Ucraïna

Grups d’activistes contra la guerra s’estan organitzant a Ucraïna, Rússia, Bielorússia i als països fronterers amb Ucraïna per fer front a la brutal agressió militar del govern de Putin. Podem fer molt més per donar suport a moviments noviolents locals i organitzar un moviment global de solidaritat.

L’agressió liderada pel govern de Vladimir Putin sobre la població Ucraïnesa i la possibilitat d’una escalada militar de conseqüències devastadores té el potencial d’empènyer el conjunt de la humanitat cap al desastre. Estem observant, novament, les conseqüències de l’actual desordre global i la maquinària geopolítica dels actors que el sostenen: augmentant les capacitats militars, expoliant recursos, expandint el poder i abast de la OTAN i mostrant-se indiferents davant dels drets humans i el dolor de milions de persones. Mentrestant, activistes contra la guerra s’organitzen a Ucraïna, Rússia, Bielorússia i als països fronterers amb Ucraïna per mostrar-nos una alternativa basada en la resistencia noviolenta, la defensa dels drets humans i un ferm compromís amb la pau.

Des de NOVACT, Institut Internacional per a l’acció Noviolenta, considerem que podem fer molt més per donar suport a aquests moviments noviolents locals i contribuir a organitzar un moviment de solidaritat global cap a aquests actors, que posi la Seguretat humana al centre i fugi del debat hegemonic actual monopolitzat per la cultura de la guerra i el suport als actors armats.

En els darrers anys s’ha desenvolupat una arquitectura de seguretat humana global que ha dissenyat mecanismes d’intervenció en invasions armades amb forces, serveis de pau i defenses civils noviolentes que recull i sistematitza les experiències més significatives viscudes en l’últim segle arreu del món. Aquestes possibilitats no estan tenint prou espai en el debat actual. Des de fa molts anys hi ha iniciatives arreu del món en la transformació noviolenta de conflictes, en la defensa noviolenta tot organitzant cossos, serveis, brigades, forces noviolentes, de pau, d’interposició, d’escuts humans… El segle XXI ens demostra que el repte global és adaptar-nos a un sistema de relacions internacionals canviant, marcat pel canvi climàtic i les desigualtats globals; un sistema en que una seguretat centrada únicament en el rol dels estats i que oblida la Seguretat humana integral no pot ser una resposta vàlida davant dels reptes actuals. Volem posar aquestes alternatives a deliberació pública.

El moviment pacifista global té la capacitat, responsabilitat i possibilitat d’oferir alternatives de caràcter noviolent tant al model de seguretat de dissuasió existent i com al dret de defensa armada que, de nou, s’estan expressant en el cas de la invasió a Ucraïna.

La resistència civil noviolenta utilitza mètodes específics per donar resposta a la violència sense l’ús de violència física. La defensa civil noviolenta inclou aquests mètodes dins d’una estratègia i organització alternativa o complementària als sistemes de defensa armada convencionals. Des del reconeixement d’aquesta pràctica i del seu ús en diferents contextos, aquest posicionament vol contribuir, ara, a reforçar les iniciatives existents de resistència civil noviolenta que actúen en l’actual conflicte a Ucraïna i països colindants.

Observem que:

1. El poble ucraïnès està prenent una posició increïblement coratjosa. A tot el país estem observant l’ús de tàctiques de resistència civil, com els bloquejos, el canvi de senyals de trànsit, el boicot de productes russos, la sàtira i els memes virals i la interpel·lació a soldats russos. Tot això podria resultar decisiu per posar fi a l’agressió russa i obrir el camí per a una futura reconciliació entre les poblacions involucrades en el conflicte. En el cas que s’arribi a consolidar la invasió russa i s’ocupin ciutats i pobles d’Ucraïna, la defensa civil noviolenta amb la no-cooperació massiva organitzada, podrien ser una forma de resistència especialment poderosa. Aquests esforços implicaran que les poblacions civils s’organitzin per fer accions ambicioses i neguin els recursos morals i materials que necessitaran els ocupants per exercir el seu poder. No parlem d’un vague somni pacifista, la defensa civil a través de la noviolència és part integrant de l’estratègia de defensa nacional de Lituània i formà part integral de les estratègies de defensa civil del Bàltic. Des de NOVACT estem compromeses a donar visibilitat a les accions noviolentes que es realitzen sobre el terreny.

2. Les mateixes tàctiques, amb diferents estratègies, s’estan implementant a Rússia i Bielorússia i als països colindants. Hem observat com moviments socials Russos i Bielorussos s’organitzen contra la guerra, qüestionant la posició del seu govern i generen canals de solidaritat global imprescindibles per trobar una solució negociada al conflicte. A totes les fronteres amb Ucraïna la societat civil s’organitza per donar ajuda humanitària i d’emergència a la població refugiada. Les persones que surten al carrer a protestar contra la Guerra als carrers de Moscú o Volgograd fan front a condemnes de fins a 15 anys i corren perill de ser enviades al front. Visibilitzar la seva lluita, donar-la a conèixer i organitzar un moviment de solidaritat global ens sembla una obligació.

3. Considerem que les accions dirigides a impulsar una transformació noviolenta del conflicte, com la defensa civil noviolenta o la no-cooperació, no estan essent considerades com estratègia alternativa o complementària a la defensa militar, no estan rebent l’atenció que mereixen als mitjans de comunicació, ni en els moviments pacifistes, ni en les polítiques públiques de suport a la defensa ucraïnesa. Des de NOVACT volem contribuir a visibilitzar aquestes accions i que puguin ser receptores d’un moviment de solidaritat global.

4. L’aposta per la noviolència no és una novetat a la regió. El poble ucraïnès ja ha mostrat, al llarg de les darreres dècades, una enorme capacitat de mobilització noviolenta i té experiència sobre la força de la població civil per enfrontar situacions crítiques. L’enquesta nacional a Ucraïna del 2015 sobre les preferències de resistència en cas d’una invasió armada estrangera i ocupació del seu país, just després de la revolució de l’Euromaidan, de la presa de Crimea i de la regió de Donbass per part de les tropes russes, va mostrar que l’opció més popular de resistència entre la població ucraïnesa era unir-se a la resistència noviolenta: el 29% va donar suport a aquesta opció en cas d’agressió armada estrangera i el 26% en cas d’ocupació.

Tot considerant les reflexions anteriors, des de NOVACT volem sumar-nos als esforços globals per fer una crida a les persones, organitzacions ciutadanes i institucions públiques a posicionar-se amb determinació per a una cultura de la pau i de drets, manifestant-se i implicant-se en iniciatives de transformació noviolenta del conflicte i de resistència civil, mostrant que hi ha alternatives a la passivitat i a les armes.

Tot i que de manera òptima s’hagués hagut d’organitzar i preparar amb antelació, treballar amb els següents objectius pot ampliar la capacitat de transformació de la resistència civil noviolenta a Ucraïna, Rússia, Bielorússia i poblacions colindants:

1. Donar visibilitat i legitimitat a les accions de transformació noviolenta del conflicte que els moviments contra la guerra en aquest països estan organitzant.

2. Contribuir a canalitzar i organitzar la demanda de la ciutadania d’aquests països per donar suport a les iniciatives locals de resistència i defensa civil, com elles considerin i necessitin.

3. Contribuir a protegir totes les persones que actuin en defensa dels drets humans, incloent a les objectores de consciència i desertores a aquesta guerra, a les persones d’entre 18 i 60 anys que tenen dret a marxar, de refugiar-se, a no participar en accions armades o a participar en la resistència civil noviolenta. Sabem que en contextos de guerra, les persones que defensen els drets humans són sovint arraconades i oblidades. Volem donar-los-hi suport.

4. Recolzar i protegir les dones, nenes i nens en tota la seva diversitat, i als col·lectius racialitzats i marginalitzats que es troben a Ucraïna i que tenen dret a marxar i a refugiar-se, tot garantint els seus drets i les seves necessitats diferenciades.