Detingut Azyz Amami. Un pas més per a esborrar la revolució tunisiana
El defensor tunisià dels drets humans i blocaire crític amb el govern, Azyz Amami, va ser detingut el 13 de maig acusat de consum de cànnabis. El procés judicial tindrà lloc el proper divendres 23 de maig. Fins llavors, Amami, i el seu company Sabri Ban Mlouka detingut amb l’activista, romanen empresonats.
El 2011, Tunísia es va erigir com a símbol de la Primavera àrab. Ben Ali , president del país des de 1987, va abandonar el país després de mesos de mobilitzacions populars, i es van convocar eleccions per a una Assemblea Constituent. Els primers comicis democràtics del país. Semblava la transició perfecta. No obstant això, “els partits, inclosos els de l’esquerra, no obren la boca. Ja no hi ha una ‘dictadura islàmica’ a qui culpar de les vexacions i els abusos. Ara, tenim un govern ‘tècnic’, fruit d’un diàleg nacional i tenim ‘la constitució més bella del món’ amb gran importància a la llibertat d’expressió i amb això sobra”, apunten amb ironia des dels mitjans de comunicació alternatius del país. I és que cap mitjà, ni partit polític, s’han fet ressò de la detenció del qui ja és un símbol per als i les joves que des del principi van creure i van apostar per la revolució. Una detenció, que a més, s’ha emparat en la famosa Llei 52, utilitzada durant la dictadura de Ben Ali per silenciar els dissidents.
Azyz Amami, de 31 anys, és un dels personatges més importants de la revolució de 2010-2011. El seu bloc va esdevenir el centre neuràlgic de les notícies sobre repressió policial i venjances del règim de Ben Ali contra les revoltes populars. De fet, va ser detingut i torturat per la policia al 2011. Els seus últims treballs s’han centrat en reivindicar la memòria de la revolució; destacant i denunciant la falta de reparació a les famílies de les víctimes. També , s’ha esforçat a fer públiques les persecucions actuals que estan patint joves que van participar en accions durant els canvis polítics. “Es tracta d’un clima venjatiu que està colpejant inexorablement als protagonistes de la revoltes de fa tres anys. Però, excepte a una ínfima minoria de la població, sembla no escandalitzar ningú, ni als mitjans internacionals” , destaca la periodista Patricia Mancini, resident a Tunísia i responsable de la pàgina Tunisia-in-red.
Múltiples manifestacions demanant la llibertat de Amami s’han succeït al país i una campanya digital s’ha posat en marxa . D’una banda, en xarxes socials com Twitter s’està utilitzant el hashtag #FreeAzyz per reivindicar no només l’alliberament de l’activista, sinó també fer pública la situació real del país àrab. D’altra banda, a la plataforma Change.org s’estan recollint firmes per al seu alliberament i pel canvi en la legislació vigent al país:
“Fem una crida a Mehdi Jomaa [primer ministre interí], Mostapha Ben Jaafar [President de l’Assemblea Constituent] i Mocef Marzouki [President de Tunísia] perquè facin front a les seves responsabilitats històriques i polítiques. Han d’alliberar aquests joves injustament empresonats i revisar la Llei 52 [una llei aprovada fa més de 20 anys]. No s’oblidin que els hem permès governar aquesta nació. No s’obliden de que els hem permès parlar sobre la construcció de la democràcia”.
Des de Novact, donem suport a les demandes dels moviments socials i activistes pels drets humans a Tunísia. Reclamem l’atenció nacional i internacional a les accions governamentals que estan promovent una transició en base a la repressió dels canvis revolucionaris.
“Pensàvem que una nova Tunísia era possible. Però el somni es va esvair amb una realitat decebedora, sovint impactant. Avui en dia, els joves són arrestats perquè es van atrevir a dir no al sistema.Res ha canviat”.