Cal posar fi a la complicitat: un moment decisiu per al dret internacional, la democràcia i la pau

Davant de l’extrema fragilitat de l’actual alto el foc entre l’Iran i els Estats Units, i de la persistència de la impunitat dels Estats Units i Israel a l’hora de dur a terme atacs militars, l’Institut Novact de Noviolència expressa una profunda preocupació per l’accelerada erosió del dret internacional i considera que aquest és un moment decisiu perquè Europa posi fi a la seva complicitat amb els greus crims que s’estan cometent.

El col·lapse de les negociacions no és només un revés diplomàtic; reflecteix una fallada sistèmica més profunda i posa en evidència la volatilitat del moment actual. Dissol qualsevol il·lusió d’estabilitat i fa imprescindible que la Unió Europea posi fi a la seva complicitat amb la guerra —i amb qui la perpetra— abans que es tanqui completament la finestra per a la diplomàcia.

El que estem presenciant no és una crisi aïllada, sinó un canvi més ampli en l’ordre global. Ens trobem en una cruïlla marcada per una “poliguerra”, definida per polítiques de rearmament, derives autoritàries i conflictes interconnectats. En diferents contextos, líders autoritaris prometen ordre i seguretat mentre restringeixen drets, construeixen enemics i debiliten les institucions democràtiques. L’espiral de guerra —des dels atacs militars dels EUA i Israel contra l’Iran i el Líban fins a l’agressió de Rússia a Ucraïna i el genocidi continuat d’Israel a Palestina— assenyala una crisi profunda del sistema internacional. La guerra es torna a normalitzar com a eina política, generant només mort, opressió i inseguretat.

Una crisi humanitària d’una magnitud alarmant

L’agressió militar dels EUA i Israel contra l’Iran, duta a terme en plena negociació nuclear, marca —una vegada més— un precedent perillós. És la segona vegada en menys d’un any que l’Iran és atacat enmig de converses diplomàtiques, minant els fonaments mateixos de la negociació de bona fe i de la resolució pacífica de conflictes recollits a la Carta de les Nacions Unides. Els atacs han provocat la mort de figures polítiques i d’unes 2.000 persones, incloses més de 160 nenes. Lluny d’aconseguir un canvi de règim, aquestes accions han alimentat l’escalada regional, amb atacs iranians a bases nord-americanes, interrupcions a l’estret d’Ormuz i atacs contra infraestructures civils crítiques, incloses plantes dessalinitzadores, amb conseqüències de gran abast per a la seguretat energètica global, la inflació i els sistemes alimentaris.

Aquesta escalada s’ha d’entendre en un context més ampli de violència i repressió sistèmica. La població iraniana ha patit dècades de greus vulneracions dels drets humans a mans del seu propi govern. Tanmateix, com han reiterat experts internacionals en drets humans, la protecció de la població civil i la prohibició de l’ús il·lícit de la força no són principis condicionals. El dret internacional no pot aplicar-se de manera selectiva ni instrumentalitzar-se. Les vulneracions d’un actor no justifiquen les d’un altre. En aquest context, determinades accions dutes a terme per l’Iran —incloent-hi atacs contra objectius civils, vaixells comercials i infraestructures indispensables com les plantes dessalinitzadores— poden constituir greus vulneracions del dret internacional humanitari i, en alguns casos, crims de guerra. Defensar la universalitat del dret internacional és essencial per evitar la normalització d’un cicle d’impunitat que posa en risc creixent la vida de la població civil.

Al Líban, les operacions militars israelianes han obligat més d’un milió de persones a fugir de casa seva. Des del març, més de 1.888 persones han estat assassinades, incloent-hi 130 infants, 102 dones i 57 professionals sanitaris. Només el 8 d’abril, més de 300 persones van morir i més de 1.150 van resultar ferides arran d’intensos bombardejos en zones densament poblades, inclosa Beirut. Alhora, el genocidi d’Israel a la Franja de Gaza i a Cisjordània continua, amb poblacions sotmeses a violència sistemàtica, destrucció d’infraestructures i una vulnerabilitat extrema.

Els equips de NOVACT mantenen un contacte estret amb organitzacions de la societat civil a l’Iraq, Síria, Palestina i el Líban. La informació que ens arriba dels nostres socis i aliats a la regió és profundament alarmant: una situació humanitària que es deteriora ràpidament, marcada per la destrucció generalitzada, el desplaçament i el col·lapse dels serveis essencials. Alhora, els nostres aliats no només demanen més suport humanitari, exigeixen acció política decidida. Ho tenen clar: mitigar el patiment no és suficient. Cal posar fi a la complicitat que permet crims de guerra i vulneracions del dret internacional. Aquest és un moment crític per actuar i trencar definitivament amb aquestes dinàmiques.

Europa: de la complicitat a la responsabilitat

La Unió Europea ja no pot amagar-se darrere d’expressions de “profunda preocupació”. Com a principal soci comercial d’Israel i actor clau en el comerç global d’armes, Europa no és un espectador, sinó un facilitador actiu —a través dels seus vincles econòmics i del seu paper en el subministrament i adquisició d’armes de poders que actualment cometen crims de guerra a l’Orient Mitjà. Tal com adverteix el director de Novact, Luca Gervasoni Vila: “Durant dècades, els responsables de crims de guerra han intentat negar la seva responsabilitat, al·legant ignorància o presentant les vulneracions com errors no intencionats. El que ha canviat avui és molt més preocupant: els governs autoritaris ja no intenten justificar les seves accions dins de marcs legalscada cop més, desestimen, ridiculitzen o desafien obertament les normes dissenyades per protegir la població civil. Europa ha de prendre ara una decisió fonamental: o el dret internacional continua sent un marc vinculant i exigible, o es converteix en una referència buida sotmesa a la política de poder. Permetre que aquesta erosió continuï equival a acceptar el col·lapse de la protecció civil com a principi universal. Ha arribat el moment de posar fi a la complicitat.”

La fragilitat de les negociacions actuals demostra que “esperar i veure” és un risc que no ens podem permetre. Fem una crida a la Unió Europea a:

• Condemnar públicament totes les vulneracions del dret internacional, independentment de qui les cometi, i exigir el cessament immediat de totes les operacions militars en curs, posant fi a qualsevol implicació directa o indirecta en conflictes que vulnerin el dret internacional.
• Suspendre immediatament l’Acord d’Associació UE–Israel. Les relacions comercials no poden continuar mentre es cometen amb impunitat els crims més greus del dret internacional.
• Imposar un embargament d’armes integral a tots els estats responsables de greus vulneracions del dret internacional humanitari, amb prioritat immediata sobre Israel.
• Posar fi al paper d’Europa en l’economia global d’armes que alimenta els conflictes.
• Donar suport actiu a la desescalada regional mitjançant vies polítiques i diplomàtiques.
• Garantir la protecció plena de la població civil i de les infraestructures essencials.
• Donar suport a processos polítics inclusius i basats en drets.
• Reduir la dependència estructural d’Europa de sistemes militaritzats i basats en combustibles fòssils.

La democràcia només pot sobreviure quan la ciutadania participa, s’organitza i construeix alternatives. Defensar el dret internacional i protegir les persones més vulnerables no és una opció política, és una obligació legal i moral.

Europa ha de prendre ara una decisió clara: continuar facilitant la guerra i la impunitat, o defensar els principis que diu representar.

L’era de la complicitat ha d’acabar.

El moment d’actuar és ara.