Presó per onze membres del moviment “20 de febrer” a Casablanca
La Justícia marroquina ha condemnat a penes d’entre dos mesos i un any de presó a onze persones militants del Moviment 20 de Febrer, que van ser detingudes durant el transcurs de la Marxa dels Sindicats el passat 6 d’abril. L’acusació és “violència contra la policia” i organització d’una manifestació no autoritzada”.
La manifestació, celebrada a Casablanca, va comptar amb la participació de 300.000 persones, segons les organitzadores (10.000 segons la premsa), en defensa d’un poder adquisitiu just, un compromís governamental amb la classe treballadora i una justícia social universal. Una mobilització coordinada per alguns dels sindicats de treballadors més importants del país: Union marocaine du travail (UMT), la Confédération démocratique du travail (CDT) i la Fédération démocratique du travail (FDT).
El judici es va celebrar el passat dijous 22 de maig i va comptar amb la presència d’una trentena de persones, de l’Associació marroquina dels Drets Humans (AMDH) i el Moviment 20 de Febrer, a les portes del Tribunal en protesta per la detenció. També, el passat dissabte 25 de maig, unes 300 persones van realitzar una marxa pacífica a Rabat, des de la plaça Bab el Had fins al Parlament, per demanar l’alliberament dels joves.
Una condemna contra el moviment
Per al Moviment 20 de Febrer les detencions i posteriors condemnes són una “persecució política” al moviment i, a més, han denunciat que durant els interrogatoris les persones retingudes han patit violència física per part de la policia.
El Moviment 20 de Febrer es va crear el 2011, durant les revoltes de la encunyada Primavera àrab. Va néixer contra “els lladres que han destrossat el país” i va ser impulsat per joves marroquins que aviat van comptar amb el suport de gran part de la societat, tot i que no van arribar a protagonitzar accions tan potents com les ocorregudes a Egipte o Tunísia. Coordinats per les xarxes socials, van prendre els carrers amb reivindicacions de més llibertat, d’una constitució realment democràtica i la divisió de poders.
En aquests moments, tot i la nova Constitució al Marroc, aprovada el mateix any 2011, els dispositius previstos per a la participació social encara no s’han traslladat en textos normatius. Així mateix, la creació del Consell Nacional per al Diàleg Social no dóna els fruits esperats i les relacions entre institucions i població són molt tenses. I és que la llibertat d’expressió, en particular, és una assignatura pendent que segueix empresonant a gran quantitat d’activistes al país àrab.
Ara, Hamza Heddi, Youssef Bouhlal, Hamid Alla, Abdellatif Sersari i Zaânon hauran de complir un any de presó. Aârad Mustapha, Ayoub Boudad, Hakim Serroukh i Mohammed Harraq han estat condemnats a sis mesos de presó. I, finalment, Fouad El Baz i Amina Lakbadi tenen una pena de presó suspesa amb una multa de 5.000 dirhams.
Des Novact destaquem la manca de llibertat d’expressió, manifestació i associació que es viu al país i instem al govern marroquí a accelerar la posada en marxa d’aquells mecanismes de participació social recollits en la seva Carta Magna, així com a alliberar totes les persones preses per qüestions polítiques al Marroc.