Protestar no és terrorisme; és el nostre dret per a alçar la veu

Es compleixen 9 anys de l’aniversari l’entrada en vigor de les Lleis Mordassa. Aquestes lleis, la Llei de Seguretat Ciutadana i la doble reforma del Codi Penal, han augmentat les eines de censura, obstaculització i control de la societat civil a través de la via penal i administrativa i han enquistat la impunitat de la violència policial en l’Estat espanyol

Les organitzacions impulsores del manifest considerem que la reacció repressiva contra la societat civil està escalant en l’actual cicle de mobilització social, en aplicar-se mesures que limiten la capacitat de la societat civil per a defensar els seus drets, organitzar-se i expressar-se.

Una de les metodologies utilitzades consisteix en acusar falsament de terrorisme o organització criminal a moviments socials i polítics, contribuint així a una deriva que no és compatible amb un estat de dret democràtic ni amb el Dret Internacional dels Drets Humans. La definició excessivament àmplia i imprecisa d’aquests en el Codi Penal implica greus repercussions per a les persones que exerceixen el dret de reunió, manifestació i la llibertat d’expressió i informació.

Entitats impulsores: 

Amnistia Internacional, Defender a quien Defiende (DqD), Extinction Rebellion XR, Futuro Vegetal, Greenpeace, Irídia, NOVACT, No Somos Delito i Rebelión Científica.

POSICIONAMENT

Protestar no és terrorisme; és el nostre dret per a alçar la veu.

Estem sent testimonis d’un nou cicle de mobilització arreu del món, els moviments feministes, antiracistes, ecologistes i, ara, per la solidaritat amb Palestina han inspirat a milions de persones a sortir al carrer o a utilitzar nous canals i plataformes per a exigir justícia racial i climàtica, igualtat, la fi de la violència de gènere i qualsevol tipus de discriminació. Si bé la mobilització ha estat massiva i global, s’ha trobat, sense excepció, amb la resposta repressiva i sovint violenta de l’Estat.

A conseqüència d’aquesta reacció repressiva en la majoria de països europeus s’ha documentat l’ús d’una sèrie de mesures que redueixen cada vegada més l’espai de la societat civil i limiten la seva capacitat per a organitzar-se. Una de les metodologies utilitzades consisteix en acusar falsament de terrorisme o organització criminal a moviments socials i polítics, contribuint així a una deriva que no és compatible amb un estat de dret democràtic ni amb el Dret Internacional dels Drets Humans.

En l’Estat espanyol hem vist nombrosos exemples d’aquesta repressió, documentant com des de la política, la justícia i els mitjans de comunicació s’està duent a terme una clara criminalització de la protesta. En comptes de facilitar i promoure el dret a la protesta, l’Estat espanyol està recorrent a mesures, cada vegada més extremes, per a suprimir i restringir els drets de la societat civil.

Per exemple, a través de l’aplicació extensiva i desproporcionada dels delictes de terrorisme i organització criminal, dos dels delictes més greus del dret penal. La definició excessivament àmplia i imprecisa d’aquests en el Codi Penal implica greus repercussions per a les persones que exerceixen el dret de reunió, manifestació i la llibertat d’expressió i informació. Amb tot, l’última reforma del delicte de terrorisme en el Codi Penal no s’ha traduït en una major protecció enfront de les amenaces terroristes, sinó en un retrocés de les llibertats individuals i col·lectives de la societat civil.

Ara que es compleixen 9 anys, és important recordar que això es reforça gràcies a l’aprovació, al 2015, de la Llei de Seguretat Ciutadana –popularment coneguda com a Llei Mordassa- juntament amb una doble reforma del Codi Penal. Aquestes lleis han augmentat les eines de censura, obstaculització i control de la societat civil a través de la via penal i administrativa i han enquistat la impunitat de la violència policial en l’Estat espanyol.

Aquestes acusacions no són ni noves ni un cas aïllat, sinó que formen part d’una tendència global a l’alça. El 2023, es va posar en evidència, quan l’última memòria del Fiscal General de l’Estat (2022) va classificar les accions dels moviments antifeixista, ecologista i independentista català en la secció de “terrorisme nacional.”1 Així mateix, l’últim informe anual de l’Europol sobre la situació del terrorisme a la Unió Europea (2023), va incloure els moviments independentistes català i basc com a terroristes.

L’aparició d’aquests moviments en tots dos informes legitima uns certs discursos emesos des de tribunes polítiques, mitjans de comunicació o xarxes socials, en els quals es defineix, per exemple, a activistes ecologistes com a “eco-terroristes”. En aquest sentit, Michel Forst, Relator Especial de l’ONU per als Defensors Mediambientals sota el Conveni de Aarhus, ha recomanat als Estats que prenguin mesures immediates per a contrarestar els discursos que presenten als defensors del medi ambient i als seus moviments com a criminals.

Així mateix, rebem indignades com els activistes contra la islamofòbia Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir van ser deportats al Marroc després de viure 30 anys en l’Estat espanyol sota l’acusació que tots dos van rebutjar rotundament.

En l’actualitat, el cas més greu –que no l’únic– és la recerca de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per terrorisme contra el moviment català del Tsunami Democràtic. L’acusació contra aquest moviment pacífic suposa un atac directe als drets fonamentals de totes les persones que el 2019 van sortir al carrer i exemplifica, una vegada més, l’aplicació extensiva del Codi Penal, que penalitza indegudament la protesta i la desobediència civil.

Denunciem aquesta tendència, que permet que el mal ús del terme “terrorisme” s’hagi banalitzat i s’hagi convertit en una eina punitivista i exemplaritzant contra la mobilització social massiva, per a prevenir-la i silenciar-la. Cada dia, el nombre de casos augmenta i, en l’actualitat, més de mig centenar de persones de quatre moviments (Tsunami Democràtic, Futur Vegetal, col·lectiu ‘Defensem Palestina 7F’ i activistes sindicalistes en solidaritat amb les persones encausades l’1 de maig de 2022) estan sent investigades, acusades de delictes de terrorisme, organització o grup criminal.

Investigar per terrorisme o organització criminal a un moviment social o polític amb l’únic objectiu de criminalitzar la protesta, limitar els drets fonamentals i silenciar la dissidència política, és una actuació que restringeix l’espai de la societat civil, que no respecta els drets humans i posa en perill els principis democràtics i de l’estat de dret.

Així mateix, el Codi Penal de l’Estat espanyol va en contra de les normes internacionals que defineixen i restringeixen quan un acte es pot considerar terrorista; circumstàncies que no concorren en les causes obertes contra els moviments esmentats.

Aquesta criminalització té un efecte dissuasiu i desmovilizador en tota la societat, perquè en definitiva persegueix el mecanisme mitjançant el qual tot tipus de col·lectius i organitzacions, ja siguin de caràcter sindical, ecologista, independentista, antiracista o de qualsevol altra mena de lluita social, defensen els seus drets i llibertats.

Com a persones i organitzacions que treballem a favor d’una societat més justa i que considerem el dret a la protesta com un mecanisme essencial per a aconseguir canvis socials, exigim que es prenguin les mesures necessàries per a frenar l’ús d’acusacions de terrorisme o organització criminal contra moviments socials i polítics i que es retirin totes les imputacions.

Per això, exigim que es deixi d’utilitzar aquesta definició vaga per a criminalitzar la protesta i que es reformi el Codi Penal per a adequar la definició dels delictes de terrorisme o organització criminal als quals estableixen els estàndards internacionals.