Publicacions 11/01/2024

Arribades marítimes a Canàries: excepcionalitat i racisme

Aquest document, que té com a objectiu identificar, sistematitzar i denunciar vulneracions de drets humans que es produeixen en les arribades a Canàries, recull breument les principals vulneracions de drets detectades en el 2023 des d'una perspectiva de gènere i antiracista: des del moment de l'arribada al port, passant per les 72 hores de detenció, fins a la posada en llibertat o entrada en el sistema d'acolliment.

Descarrega l'informe
Data de publicació

22/12/2023

Entitats col·laboradores

Irídia

Autors

Maite Daniela Lo Coco, Clara Calderó Delgado, Irina Samy Cucurull y Andres G. Berrio.

Aquest informe s’ha elaborat en col·laboració amb advocades independents, investigadors/as i activistes, amb l’especial col·laboració de la Xarxa de Solidaritat amb les Persones Migrants de Lanzarote, l’Associació Dret i Justícia i APDH Canàries.

Enguany s’ha produït un augment del 134% del nombre d’arribades d’embarcacions a Canàries, segons el Ministeri de l’Interior. Provinents principalment del Senegal, Mauritània i les costes del Sàhara Occidental, controlades pel Marroc, amb una presència important de nens, nenes i adolescents sense referents adults. Algunes embarcacions han aconseguit arribar a les illes, però més de 778 persones han mort en la ruta Canària solament en el primer semestre de 2023, segons dades de Caminando Fronteras, com a conseqüència directa d’una estructura internacional desigual, discriminatòria i racista d’accés a la mobilitat internacional.

Aquestes dades són conseqüència de les polítiques migratòries dels països de la UE i de l’Estat espanyol, que limiten les possibilitats d’obtenir visats, impedint l’accés a vies legals i segures, obstaculitzant l’accés a la protecció internacional en ambaixades i exportant mesures restrictives a través de l’externalització de fronteres.

El recentment anunciat Pacte Europeu de Migració i Asil legitima l’aplicació de l’excepcionalitat i la disminució de garanties, així com l’augment de la criminalització de la migració i de la detenció com a mesura de gestió de fronteres. Tot això, empeny a les persones a prendre vies irregulars i cada vegada més perilloses per a traslladar-se, generant morts indiscriminades des de fa dècades.

Les principals vulneracions de drets humans que recull aquest informe assenyalen que les persones que arriben per vies marítimes a Canàries són detingudes sistemàticament en els CATE, quan organismes internacionals com a ACNUR recomanen buscar alternatives a la detenció, tenint en compte que entre les persones que arriben hi ha nens, nenes, bebès i dones, potencials sol·licitants d’asil i persones en situació de vulnerabilitat.

Els CATE s’han consolidat com un espai d’aplicació excepcional de la llei on la garantia dels drets fonamentals sembla diluir-se quan es tracta de persones migrants: no s’estan garantint els drets bàsics, com l’assistència lletrada, el dret a ser assistit per un intèrpret o el dret a comunicar-se telefònicament amb una tercera part. En nombroses ocasions l’assistència lletrada es duu a terme en espais sense privacitat com a passadissos o habitacions i el servei de traducció i interpretació moltes vegades es duu a terme per telèfon i de manera grupal. També s’han detectat deficiències en l’accés a la informació, en particular a la relativa a la protecció internacional, i la falta de personal especialitzat en infància.

Especialment greus són els interrogatoris en el CATE per part de Frontex i Policia Nacional, sense garanties i sense assistència lletrada, incloent-hi menors d’edat. S’han identificat diversos casos de menors d’edat a la presó preventiva després de ser interrogats sense garanties. És imprescindible garantir la tutela judicial efectiva, el dret a la informació i a l’assistència lletrada.

En el port, és necessari un protocol d’actuació, en el qual s’abordi el tipus d’assistència sanitària i psicològica que ha de prestar-se a les persones supervivents i segons el qual sigui obligatòria la presència de personal sanitari professional del sistema públic de salut i de personal especialitzat en infància en l’equip que desplega Creu Roja, així com de serveis de traducció, per a la identificació de casos de persones en situació de vulnerabilitat (dones embarassades, infància i/o persones que necessitin derivació hospitalària o altres recursos específics).