L’impacte als drets humans de la gestió de la crisi de la covid-19 a Líbia
El present informe s’emmarca en una col·lecció de tres informes resultat de diagnòstics participatius sobre la situació dels Drets Humans en contextos de crisis realitzats als països de Algèria, Tunísia i Líbia entre els anys 2021 i 2022.
Aquesta diagnosi participativa consisteix a fer balanç sobre els efectes que la crisi de la Covid-19 i la crisi política posterior al 25 de juliol han tingut sobre els drets socioeconòmics i les llibertats civils i polítiques. Es tracta d’un inventari de violacions de drets humans, basat en els testimonis i les dades aportades per membres de la societat civil i les víctimes que les han patit.
La conclusió dels tres informes és que la gestió de la pandèmia de la COVID-19 ha permès als estats augmentar el seu control sobre la població, incrementant així les violacions sobre drets civils i polítics.
La tendència global que ens acosta a sistemes de govern més autoritaris es constata a la regió del nord d’Àfrica; el que fa que el treball de defensa i promoció dels drets humans sigui avui encara més necessari. Les estratègies en aquest sentit són, no obstant això, particulars i diferents segons el país i regió en la qual intervinguem.
Els diagnòstics van ser realitzats per diferents equips d’especialistes en cadascun dels països, seguint una metodologia que va consistir en una consulta participativa amb persones estratègiques de la societat civil i institucions i persones defensores de drets humans. A aquest procés qualitatiu de recollida d’informació se li suma la revisió d’informes, comunicats, articles i una altra bibliografia o fonts rellevants.
Cada diagnòstic s’ha trobat amb diferents condicionants en aspectes com la cobertura geogràfica, temàtiques centrals d’estudi, representativitat de gènere, o mitjans utilitzats per a la realització de les entrevistes. Finalment, s’han realitzat més de 100 entrevistes en total, amb la participació de 40 dones – amb una representació molt baixa d’aquest gènere en el diagnòstic a Líbia.
El procés de diagnòstic i elaboració de les recomanacions recollides en cada informe es va basar en el principi de la intel·ligència col·lectiva i en les eines de deliberació participativa (consulta i consens), assegurant que tots i totes les participants tinguessin la mateixa veu en les entrevistes i sobretot protegint la identitat dels i les entrevistades.
Aquests informes neixen en el marc del projecte WAHDA – “unitat” en àrab – que s’enfoca a promoure el rol actiu de la societat civil tunisiana com a garantia de defensa dels drets civils i polítics, i en el foment de la cohesió social. Totes dues dimensions es consideren essencials per a avançar en la transició política del país i, fins i tot, en l’estabilitat regional. Aquesta proposta va comptar amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament i es va veure reforçada pel treball realitzat pel projecte IMCAN – “donar oportunitats” en àrab col·loquial – finançat per l‘Ajuntament de Barcelona, el qual busca promoure la garantia de l’exercici dels drets humans a través del reforç dels seus defensors i defensores.
Tots dos projectes, liderats per NOVACT, han comptat amb la participació activa de Lliga Tunisiana de defensa de Drets Humans (LTDH) , i, en el cas de WAHDA, amb la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (FSUB) i la Universitat de Cartago . A més, van estar involucrades altres entitats de la regió com la Lliga Algeriana de Defensa de Drets Humans (LADDH).