Les forces del mercat. L’auge del complex industrial de la seguretat de la UE
L’informe Les forces del mercat revela que el programa de recerca de la UE ‘Societats segures’, que compta amb un pressupost de 1.700 milions d’euros, ha estat definit en gran mesura per la influència del sector de la “seguretat interior” i que, en aquest procés, està construint una Europa cada vegada més militaritzada i centrada en la seguretat.
11/02/2018
Transnational Institute, Statewatch, el Centre Delàs, Novact i Centro de Educación e Investigación para la Paz (CEIPAZ).
El programa de recerca, que va començar el 2007, té per objectiu lluitar contra un nombre aparentment il·limitat d’ “amenaces”, que anirien des del terrorisme a la delinqüència comuna, mitjançant el desenvolupament de noves tecnologies de “seguretat interior”, com ara instruments automatitzats d’anàlisi del comportament i reconeixement biomètric.
Entre els principals beneficiaris d’aquests fons per a investigació trobem grans empreses: Thales (33,1 milions d’euros), Selex (23,2 milions d’euros), Airbus (17,8 milions d’euros), Atos (14,1 milions d’ euros) i Indra (12,3 milions d’euros) són les cinc transnacionals que han rebut més fons. Alguns instituts nacionals d’investigació també han rebut una gran quantitat de fons; els cinc primers serien: Institut Fraunhofer a Alemanya (65.700.000 d’euros), TNO als Països Baixos (33,5 milions d’euros), Institut de Recerca de Defensa a Suècia (33,4 milions d’euros), Comissió d’Energia Atòmica i Energies Alternatives a França (CEA, 22,1 milions d’euros) i Institut Austríac de Tecnologia (16 milions d’euros).
L’Estat espanyol és un dels principals receptors de fons per a investigació en seguretat: entre empreses, organismes estatals, instituts de recerca i institucions educatives, el país ha rebut més de 166 milions d’euros (el 9%) dels 1.800 milions des de 2007, segons xifres oficials de juny de 2017.
Moltes d’aquestes organitzacions i els seus grups de pressió han exercit un paper important en la formulació del programa d’investigació mitjançant la seva participació en fòrums publico-privats d’alt nivell, grups assessors de la Comissió Europea i grups de pressió com l’Organització Europea per a la Seguretat (EOS).
L’informe també analitza el Fons de Seguretat Interior de la UE, amb un pressupost de 3.800 milions d’euros, que proporciona fons als Estats membres perquè adquireixin noves eines i tecnologies: drons per al control de fronteres i sistemes de vigilància, receptors de IMSI per espiar telèfons mòbils, eines de vigilància a internet i sistemes policials per l’‘anticipació del delicte’ són alguns dels elements que apareixen a l’agenda.
Es preveu que el fons acabi pagant les tecnologies desenvolupades a través del programa d’investigació de seguretat, de manera que es generi un circuit tancat d’oferta i demanda entre companyies privades i autoritats estatals.
Tot i l’actual crisi econòmica, els fons de la UE per a noves eines i tecnologies de seguretat han augmentat de menys de 4.000 milions d’euros a gairebé 8.000 milions en el període 2014-2020 (en comparació amb 2007-2013). L’informe adverteix del risc que guanyin encara més força les tendències autoritàries en els Governs de la UE que en els últims anys han pres mesures sense precedents per normalitzar les mesures d’excepció i minar la protecció dels drets humans en nom de la lluita contra el terrorisme i la “seguretat”.
Les forces del mercat assenyala que les properes negociacions sobre la següent ronda de programes de finançament (2021-2027) ofereixen una oportunitat per reformar les bases en què es fonamenta el desenvolupament de noves tecnologies de seguretat i el finançament d’eines i equips per a autoritats nacionals.