Supervivent del cas Tarajal denuncia Espanya davant el Comitè contra la Tortura.
El demandant, que va perdre la visió d’un ull per l’ús de material antiavalots, porta el seu cas davant l’ONU per manca d’investigació per part de l’Estat
Un supervivent presenta una nova queixa davant el Comitè contra la Tortura per la manca d’investigació sobre l’ús de material antiavalots durant l’operació fronterera del 6 de febrer de 2014 a la platja del Tarajal (Ceuta), que li va provocar la pèrdua de visió d’un ull. Amb el suport del Centre Europeu per als Drets Constitucionals i Humans (ECCHR) i d’Irídia – Centre per a la Defensa dels Drets Humans, Brice O. acusa Espanya d’incomplir la seva obligació de prevenir i investigar els maltractaments i de reparar les víctimes.
Aquesta queixa s’emmarca en el treball de monitoratge permanent dels drets humans a la frontera que duen a terme conjuntament Irídia i NOVACT.
Brice O. es trobava a l’aigua a les fosques quan va rebre un impacte a l’ull causat pel llançament de material antiavalots aquell matí. Tot i que no existeix cap protocol d’actuació que reguli l’ús d’aquest material en el medi aquàtic i que els agents de la Guàrdia Civil no han estat instruïts per a això, el 6 de febrer de 2014 els agents van utilitzar almenys 145 bales de goma, 355 cartutxos de projecció (salves) i 5 pots fumígens en només 21 minuts.
L’Estat espanyol ha reconegut que hi va haver almenys 14 morts, i les autòpsies dels 5 cossos trobats a Espanya van confirmar la mort per ofegament. Tot i les proves forenses que confirmen lesions per bales de goma, les autoritats mai no van intentar contactar amb els supervivents, que es trobaven només a uns quilòmetres de distància, i van ser sistemàticament exclosos del procediment judicial.
Després d’11 anys d’impunitat i davant l’arxivament definitiu, el cas es troba actualment pendent de la resolució del recurs d’empara interposat per CEAR, APDHE i Coordinadora de Barrios davant el Tribunal Constitucional. Actualment, encara hi ha víctimes i familiars a l’espera d’una resolució.
Les bales de goma són una munició incontrolable, potencialment letal i torturant, que fa impossible preveure la seva trajectòria i, per tant, garantir que no impacti en zones sensibles del cos. Les Nacions Unides són clares a l’hora d’assenyalar que els projectils d’energia cinètica no es poden disparar per sobre de la cintura, ni utilitzar-se per a la dispersió, i encara menys contra persones que estan nedant i que no suposen cap risc per a la vida dels agents ni de tercers. Pel seu caràcter indiscriminat i la seva manca de traçabilitat, l’ús de bales de goma posa en risc l’exercici dels drets fonamentals i la integritat física de les persones.
Des de fa anys, col·lectius de persones afectades, com la plataforma Stop Bales de Goma, en reclamen la prohibició també en els cossos de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, tal com s’ha fet a Catalunya, el País Basc i Navarra.