Alto el foc a Gaza: i ara què?

Després de 471 dies de genocidi israelià contra el poble palestí, el diumenge 19 de gener ha entrat en vigor un esperat alto el foc que ofereix un respir temporal i necessari a la regió i que pot oferir una porta per l’esperança i una desescalada efectiva de la violència. 

Aquesta treva arriba 15 mesos tard, amb propostes similars ja acceptades per les faccions palestines des de novembre de 2023 i amb el mateix acord proposat al maig de 2024 que el govern Israelià es va negar a acceptar. 

La treva no posa fi a les greus violacions del dret internacional que Israel continua perpetrant contra la població palestina. No atura la colonització, l’apartheid i l’ocupació militar a que Israel sotmet la població palestina, privant-la dels seus drets i llibertats fonamentals.  

La treva, en definitiva, és una notícia bona i esperada, però no és una solució. 

 

La realitat actual requereix una acció urgent per abordar les arrels de l’opressió 

Durant aquests darrers mesos Israel ha desplaçat forçadament el 90% de la població, utilitzant la fam com a arma de guerra i destruint el 65% de vivendes i infraestructures de Gaza. La revista The Lancet ha publicat que les persones palestines assassinades per Israel en els últims 15 mesos poden estimar-se en unes 64.000, un 40% més que les xifres oficials.

Durant els darrers 15 mesos, el govern d’Israel s’ha annexat il.legalment més de 2.400 hectàrees de terres palestines a Cisjordania i ha perpetrat el desplaçament forçat de més de 6.635 persones, a través de la demolició de les seves vivendes o altres estructures comunitàrias de subsistència i/o com a consequencia de la violència i assetjament de colons armats. Les incursions militars han augmentat, especialment als camps de persones refugiades, amb més de 824 persones assassinades a Cisjordània des de l’octubre del 2023. 

El 19 de juliol de 2024, la Cort Internacional de Justícia va declarar a Israel responsable de cometre un crim d’apartheid contra el poble palestí. Seguidament, l’Assemblea General de les Nacions Unides van aprovar per amplia majoria, una resolució que exigeix el final de l’ocupació israeliana i la retirada dels assentaments il·legals abans del setembre de 2025. La sentència de la CIJ i la resolució de Nacions Unides són una crida inequívoca a adoptar polítiques i mesures que assegurin el seu compliment i protegeixin els drets humans del poble palestí.  

L’alto el foc representa un moment d’esperança, però ha de convertir-se en un punt de partida per a una acció transformadora que garanteixi el compliment de la legalitat internacional. 

 

Què cal fer ara? 

(1) Impulsar el respecte per l’alto el foc i les fases posteriors. L’acord actual, dividit en tres fases, inclou la retirada total d’Israel de Gaza i un alto el foc complert només en l’última etapa, un resultat que basant-nos en patrons històrics podria no aplicar-se mai. No obstant això, amb sancions i embargaments d’armes i energia, encara estem a temps de forçar el seu compliment. Cal una acció col·lectiva i immediata per exigir el compliment dels acords d’Alto el foc i implementar la resolució del 18 de setembre de 2024. Ens preocupa que presentar l’aplicació de la primera fase de l’alto el foc com una gran victòria col·lectiva, sense alertar de la importància del seu compliment encara pendent, pot comprometre l’aplicació de l’acord final. 

(2) Exigir un accés humanitari suficient i sostingut i rebutjar la instrumentalització de l’ajuda. Els esforços en curs per substituir l’UNRWA i el sistema humanitari de coordinació de les Nacions Unides -malgrat les seves moltes deficiències- per contractistes privats alineats amb els interessos del govern d’Israel, desvirtuen la integritat dels esforços humanitaris. Cal rebutjar qualsevol pla de governança o lliurament d’ajuda que contradigui els principis del dret internacional humanitari. L’ajuda humanitària ha de ser totalment accessible a tota la Franja de Gaza i Cisjordània. 

(3) Responsabilitzar els criminals de guerra dels seus actes. El compliment del Dret Internacional obliga a la comunitat internacional i a la societat civil a exigir justícia per crims de guerra, apartheid, genocidi i altres crims greus comesos. Cal donar suport a la feina que realitza la Cort Penal Internacional perseguint als criminals de guerra. Tan sols una aposta per la justícia restaurativa pot posar les bases de la no-repetició. 

 

(4) Cal exigir embargaments d’armes, embargaments d’energia i sancions. Això no és una qüestió ètica, és un deure legal. Les sancions i acabar amb la complicitat amb Israel van ser aprovades per una majoria global de 124 estats a l’Assemblea General de l’ONU i reafirmades pel Tribunal Internacional de Justícia aquest any. Aquestes obligacions legals no acaben amb l’alto el foc. Fem una crida a donar suport a les nombroses campanyes de la societat civil per exigir justícia. En aquest sentit, és prioritari que la Generalitat de Catalunya suspengui la promoció d’Israel com a zona prioritària comercial a través d’ACCIÓ i que conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, s’impedeixi la presència d’empreses tant israelianes com internacionals, que es lucren del genocidi o del sistema d’ocupació i apartheid contra el poble palestí a la Fira de Barcelona, o han d’impedir contractar-les. 

(5) Liderar processos polítics i de negociació que condueixin a aplicar la resolució de l’Assemblea de Nacions Unides del 18 de setembre de 2024. Demanem que la comunitat internacional faci front a l’arrel del conflicte i busqui una solució política, pactada, que atorgui el mateixos drets per viure amb llibertat i dignitat a la població palestina en línia amb la legalitat internacional i les resolucions de l’assemblea de nacions unides.