Presentem l’informe “No em diguis terrorista, quan no ho soc” a la Tercera edició de la “Setmana de l’Antiterrorisme de les Nacions Unides”
Publiquem tres informes que analitzen l’impacte de la gestió de la crisi sanitària de la COVID-19 i de la crisi climàtica en els drets humans a Algèria, Tunísia i Líbia. Els documents proposen una bateria de recomanacions operacionals.
Foto: Xavi Ariza
En l’informe s’avaluen fins a quin punt les acusacions injustes de terrorisme, per part dels actors estatals, estan generalitzades, analitzant casos d’Algèria, Egipte, Marroc, Iraq, Palestina, Tunísia, Turquia, Espanya i una categoria que inclou altres països de la UE diferents d’Espanya. També es recullen una sèrie de recomanacions polítiques per abordar aquest problema.
Governs de tot el món han adoptat nous marcs legislatius que han ampliat la capacitat de l’Estat per controlar, aplicar mesures de vigilància intrusives i restringir les llibertats de les seves poblacions. Aquesta tendència fins i tot es va intensificar en alguns països arran de la pandèmia de la Covid-19. Aquesta força és utilitzada per perseguir i reprimir moviments socials, dissidents, partits polítics o organitzacions de la societat civil que pretenen un canvi radical o que tan sols són obertament crítiques amb les polítiques governamentals.
L’objectiu es comprendre com les falses acusacions de terrorisme per part dels estats i dels mitjans de comunicació, afavoreixen l’augment de l’autoritarisme reprimint els moviments pro-democràcia i de defensa de drets humans a la regió euromediterrània.
Governs de tot el món han adoptat nous marcs legislatius que han ampliat la capacitat de l’Estat per controlar, aplicar mesures de vigilància intrusives i restringir les llibertats de les seves poblacions. Aquesta tendència fins i tot es va intensificar en alguns països arran de la pandèmia de la Covid-19. Aquesta força és utilitzada per perseguir i reprimir moviments socials, dissidents, partits polítics o organitzacions de la societat civil que pretenen un canvi radical o que tan sols són obertament crítiques amb les polítiques governamentals.