Com es filtra l’extrema dreta a Nou Barris?
La cohesió veïnal, el mecanisme de contenció de l'extrema dreta a Torre Baró, Ciutat Meridiana i Trinitat Nova.
06/05/2024
Autoria: Bernat Aragó Navarro
Coordinació: Núria Millán Iniesta
El resultat de les eleccions municipals del passat 28 de maig de 2023 ha evidenciat la consolidació d’una tendència que va més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol. L’amenaça autoritària que els darrers anys s’ha anat imposant a diferents punts del continent europeu, lluny de ser un fenomen distant i aliè, ha acabat arrelant de manera contundent a la geografia catalana i espanyola. L’extrema dreta ha penetrat les institucions i ho ha fet amb empenta.
Aquest augment del suport electoral a l’extrema dreta s’ha repartit arreu del territori, però ha estat especialment contundent en geografies determinades, com és el cas de Nou Barris a Barcelona. Concretament, a tres barris del districte és on més s’ha incrementat el nombre de vots a l’extrema dreta de Vox en relació als resultats de 2019: Torre Baró amb un 16,25% dels vots, on es va erigir com a segona força només per darrere el PSC, Trinitat Nova amb un 13,18% i Ciutat Meridiana amb un 12,32%.
Aquestes dades sorprenen si fem memòria sobre què representa Nou Barris a la història de Barcelona. Bressol i protagonista del moviment obrer, es tracta de l’únic districte de Barcelona que ha encunyat el seu propi nom, forjant la seva identitat a través de la lluita veïnal.
La transformació d’un passat de lluites veïnals en el context actual és una evolució prou complexa que requereix especial atenció. El fet que aquests barris es vegin situats avui dia a l’epicentre de l’extrema dreta a Barcelona és, com a mínim, digne d’estudi i genera un mar de dubtes.
En l’informe “Com es filtra l’extrema dreta a Nou Barris” analitzem components com la segregació, la precarietat i l’abandonament institucional que afavoreixen aquesta situació.
La cohesió veïnal pot ser el mecanisme de contenció contra l’extrema dreta.