El dret a la protesta a l’Estat Espanyol – Red Malla 2021

És important recordar que tot i que el dret a la protesta no està codificat com a tal en els principals tractats de drets humans del dret internacional, és un concepte que engloba un grup de drets fonamentals que salvaguarden el bé comú. Entre ells, la llibertat d’expressió, la llibertat d’informació, la llibertat d’associació i el dret de reunió.

Aquests drets anteriorment esmentats són els fonaments que garanteixen que les persones no només interactuïn entre si (per compartir idees i debatre polítiques, lleis i altres qüestions d’interès), sinó també amb els governs. És a dir, que les persones tinguin un canal d’accés a l’esfera política i puguin expressar preocupacions sense por a represàlies. De fet, les regressions democràtiques que emergeixen en l’actualitat limiten la capacitat de la societat civil per autoorganitzar-se, per implicar-se en la vida pública, per erigir-se com a defensores dels drets humans. Aquesta regressió de l’espai cívic impacta sobretot en aquelles persones més vulnerabilitzades pel sistema d’opressions de classe, gènere i ètnia.

El dret a la protesta i l’espai de participació cívica que el protegeix tornen a estar en qüestionament, i certament en perill, un any més. Des de l’Observatori Red Malla, una eina de sistematització i mapeig de casos de vulneració del dret a la protesta a l’Estat espanyol posada en marxa sota l’ampara de la plataforma Defender a quien Defiende, s’han sistematitzat un total de 167 casos amb 501 vulneracions registrades al llarg de l’any 2021. Aquestes vulneracions inclouen sancions administratives, obertura de processos judicials, identificacions arbitràries i ús excessiu de la força, entre d’altres pràctiques que minen i vulneren l’exercici dels drets.