Diagnosi del dret a la protesta a l’Estat espanyol 2025

En total, s’han documentat 380 casos, amb 1.956 vulneracions de drets i 1.771 persones afectades, una xifra que suposa un increment del 66,7 % respecte a l’any anterior.

L’augment de casos s’explica tant per un increment de la mobilització social com per un enduriment de la resposta repressiva, que no només creix en volum sinó també en intensitat. En aquest context, les mobilitzacions en solidaritat amb Palestina tornen a situar-se com les més afectades, concentrant aproximadament una quarta part dels casos registrats.

Les segueixen les mobilitzacions pel dret a l’habitatge i l’okupació, així com el moviment antifeixista, que entra per primera vegada entre els àmbits amb més nivell d’afectació. Entre els tres concentren prop del 60 % dels casos documentats.

Un canvi en les formes de repressió

L’informe també evidencia un canvi en les formes de repressió, amb un augment de les intervencions de més gravetat. Destaquen especialment les detencions i les vulneracions de la integritat física i moral, que reflecteixen un ús més intensiu de la força i un deteriorament de les garanties en l’exercici del dret a la protesta.

Així mateix, es consolida la combinació de diferents vies repressives —penal, administrativa i policial— en el marc d’una dècada marcada per l’aplicació de les conegudes com a lleis mordassa, amb un impacte sostingut en els drets i llibertats.

L’informe també alerta sobre la continuïtat de pràctiques com les infiltracions policials, els macrodispositius i l’ús creixent de tecnologies de vigilància, que apunten a una deriva de control més sofisticada sobre l’espai públic i la protesta social.

Finalment, el document recull recomanacions per reforçar la protecció del dret a la protesta i revertir les tendències regressives identificades.

Descarrega l’informe aquí.