L’era de la desinformació: cap a una tendència autoritària

Presentem l’informe “L’era de la desinformació: cap a una tendència autoritària” realitzat per l’Alberto Arce, que analitza com la desinformació, potenciada per grans corporacions i tecnologies com la intel·ligència artificial, afecta la percepció pública i fomenta narratives autoritàries, amb exemples en política, migració i conflictes bèl·lics. L’informe proposa accions per combatre aquests efectes i defensar la veritat.  

En un context en què els instruments de manipulació i control ja no es limiten als vectors tradicionals de poder, el repte consisteix a aconseguir una perspectiva genuïna i crítica del món més enllà de les guerres de la informació, que escampen por, atordiment i odi. Desistir contra el fatalisme i el sensacionalisme de la postveritat, disseminada a través d’un determinisme tecnològic en mans de les grans corporacions, dona com a resultat societats individualistes, dèbils i alienades. Anomenem a aquest context “l’Era de la Desinformació”.   

Ens trobem davant d’un ecosistema complex d’innumerables mitjans digitals subordinats als algoritmes i a grans empreses que controlen cada aspecte del nostre accés a les xarxes.  La sobreexposició i l’extrema permeabilitat als nostres dispositius mòbils els ofereix un suport ideal per fer arribar la informació més convenient en forma de consum ràpid i immediat.   

En aquesta investigació, presentem tres estudis de cas que demostren com la desinformació tendeix a alinear-se amb narratives autoritàries per formar un tàndem devastador contra els principis democràtics i els drets humans.   

Al primer d’ells, revisem les conseqüències de la intel·ligència artificial (IA) com a eina desinformativa fonamental en escenaris inherentment competitius com són els períodes electorals. L’algoritme d’aquesta eina permet inundar els espais de comunicació amb fake news i veritats a mitges que desemboquen en un agnosticisme informatiu: “si tot és fals, no puc creure en res”.   

Al segon cas d’estudi, analitzem l’impacte de la desinformació contra les minories migrants a Tunísia i la instrumentalització governamental de discursos d’odi.   

En tercer lloc, presentem un dels casos més paradigmàtics de l’ús de la desinformació en conflictes armats: el genocidi del poble palestí a Gaza. Israel ha destil·lat les tècniques de manipulació i victimització per justificar dècades d’ocupació i crims de guerra. Des de la descontextualització del conflicte fins a la deshumanització de la població palestina, passant per la desacreditació violenta de fonts d’informació, la creació de notícies falses i la configuració de campanyes de pressió política, Israel s’ha establert com un dels principals aparells repressius de la nostra era.   

Finalment, acabem aquest estudi amb un seguit de recomanacions per lluitar contra la desinformació en què proposem cinc línies d’acció social com a alternativa a la pressió autoritària.