Informe “No em diguis terrorista, quan no ho sóc”
L’objectiu és comprendre com les falses acusacions de terrorisme per part dels estats i dels mitjans de comunicació, afavoreixen l’augment de l’autoritarisme reprimint els moviments pro-democràcia i de defensa de drets humans a la regió euromediterrània.
En l’informe s’avaluen fins a quin punt les acusacions injustes de terrorisme, per part dels actors estatals, estan generalitzades, analitzant casos d’Algèria, Egipte, Marroc, Iraq, Palestina, Tunísia, Turquia, Espanya i una categoria que inclou altres països de la UE diferents d’Espanya. També es recullen una sèrie de recomanacions polítiques per abordar aquest problema.
Governs de tot el món han adoptat nous marcs legislatius que han ampliat la capacitat de l’Estat per controlar, aplicar mesures de vigilància intrusives i restringir les llibertats de les seves poblacions. Aquesta tendència fins i tot es va intensificar en alguns països arran de la pandèmia de la Covid-19. Aquesta força és utilitzada per perseguir i reprimir moviments socials, dissidents, partits polítics o organitzacions de la societat civil que pretenen un canvi radical o que tan sols són obertament crítiques amb les polítiques governamentals.
Foto: Xavi Ariza
Com que no hi ha una definició de terrorisme que gaudeixi d’un ampli consens a nivell internacional, “terrorisme” s’ha convertit en una paraula utilitzada com a eina contra els “enemics de l’Estat”, tant si utilitzen mètodes violents com si no, per deslegitimar-los als ulls de l’opinió pública.