I si ens anticipem? Els riscs de conflictes violents a Tunísia
Aquest document vol identificar les causes principals que, en un futur més o menys llunyà, podrien desencadenar conflictes violents, i alhora esbossar algunes idees i recomanacions per prevenir-los, escollides partint d’una probabilitat real.
Actualment, Tunísia es troba en un encreuament de 3 camins que s.n un reflex del context intern del país, per una banda, i dels efectes de la situació regional i mundial: el llegat d’anys de democràcia liberal que ha introduït noves institucions, una nova societat civil i pràctiques polítiques que no estan profundament arrelades en la societat i no han millorat de manera substancial la situació econòmica i social del país. A més, hi ha l’inici de l’era Kaïs Saïed, que es caracteritza per un presidencialisme sense precedents, que fa cas omís de qualsevol procediment legal i que ha instaurat un estat d’arbitrarietat inquietant. A tot això, cal afegir-hi una situació mundial caracteritzada per les conseqüències econòmiques de la pandèmia de la Covid-19 i les de la guerra d’Ucraïna, una emergència climàtica i mediambiental, de la qual ja se’n poden veure els efectes concrets i ja no és qüestió només de previsions de futur. També cal tenir en compte l’augment generalitzat de l’autoritarisme, especialment en la regió euromediterrània i la continuació de les polítiques colonials i d’apartheid en territoris palestins, que no fa altra cosa que desacreditar el dret internacional i els tractats que el conformen.
Per tal de poder portar aquest projecte a bon port, hem decidit posar el focus en cinc eixos que ens semblen especialment importants en aquest moment: la fallida de l’Estat i el desmantellament de les institucions, les decisions de les autoritats en matèria econòmica (entre d’altres, el projecte presidencial de les empreses comunitàries), la instrumentalització del poder judicial, la polarització de la societat (amb els riscos que això comporta per a les minories polítiques i en especial, les minories de gènere i el jovent) i la qüestió mediambiental, que abordarem des del punt de vista de la seguretat alimentària, l’escalfament global i la gestió de residus. Tots aquests temes s’han treballat amb l’ajuda d’un corpus bibliogràfic (llibres i articles), l’anàlisi de les decisions i el discurs del cap d’Estat i les entrevistes fetes a les persones implicades.
S’han realitzat un total de 17 entrevistes: cinc de les entrevistes han estat a dones i dotze a homes, fet que representa el desequilibri de paritat en les diferents institucions siguin o no governamentals.